4 – 2 – 11
Seguint a deomises a distància sideral.
Una primera besada de l’aire
enlluerna teu mirar de lluna.
Claror platejada de dolç flaire
Entre llençols de sol foc i espurna.
Teva guspira inflama meus dits
Que passegen ta pell sedosa.
Ressegueixen racons i plans infinits
Esdevenint espiritualitat inclosa.
................................................
Martiri serà no trobar-te al llit,
ombra de lluna, besada de rosa
6 comentaris:
ja t'ho vaig dir allà, Anton, el trobo molt bonic!
Anton, m'esborrono de l'emoció d'imaginar que un home sigui capaç d'expressar uns sentiments de forma tan bella a una dona. Ets un gran poeta gran!
Una abraçada, amic!
Sols sé que els meus trenets estan protegits i no descarriles, encara que de vegades porten frau...
Si que vull que us donguin Pau i Amor i si tenim això crec que moltes necessitats les tenim cobertes.
Demà 80 anys... Qui hi arriba?.Espavileu que a molts us queda lluny... i el camí a seguir ple de còdols, espines, res que la voluntat vostra hi possi el que faci falta.
Una abraçada a tots. Anton.
que no ens faltin mai teranyines com aquesta on quedar atrapats
Enhorabona Anton pels poemes i pels anys!!!! vuitanta enhorabones per uns anys tan ben portats i amb aquesta mestria escriptora, poètica i blocaire!
Enhorabona, m'agrada molt aquest poema i de passada, et desitjo PER MOLTS ANYS puguis fer-ne moooolts més!
Passa un bon dia, Anton!
Publica un comentari a l'entrada