7 - 2 - 11
Llenço petons al aire
ells en saben el destí...
Son agraiment, complaença
al que tots heu fet per mi.
M'he sentit que m'aixecaveu
quan mes forces ja no van,
i amb la vostra embrancida
heu posat un bon puntal.
La vida ès cruel, estranya,
no et pots fiar del seu ball
però has de seguir ballant-ne..
Con tal poguem respirar !!!
Quan arribeu als vuitanta
ja sabreu el que heu passat.
I per tots us ho desitjo...
Jo us miraré des-de dalt
Mentre tant a fer farrolla
la paraula defensant.
Fenr sentir la veu, que cridi
VULL VIURE COM CATALÀ !!!
...................................
Sou bons cors que lluiteu la vida...
L'Anton MELICITAT us envia,
la FEL la destrueixo aquí.
i REBEU TOTS UNA ABRAÇADA,
GRÀCIES DE COR US DIC.
4 comentaris:
Anton, ha sortit així, sense proposar-nos-ho, sense cap convocatòria ni projecte. Ha sortit del cor, diria jo. I tu et mereixes això i molt més.
Gràcies a tu, Anton, una abraçada.
Vaig seguir amb complaença l'homenatge que et van fer amb els seus versos. Detals com aquests ens ajuden a somriure. Tu te'ls mereixes, Anton.
Mmmmmmmm, ANTON, què bona és aquesta MELICITAT!! Dolça, dolça ;-))
Gràcies!!!
Tu saps com ens vam sentir de bé de poder-te dir com n'estem de tu?
Et volem amb aquesta força que no afluixa, per molts anys!
Publica un comentari a l'entrada