foto pròpia, festa de l'oli 2010 Cabacés
24 – 1 – 11
No estem contents,
volem que tot canvií
Que nostre arbre floreixi
sigui o no sigui temps...
I, quan, després d’aquesta lluita
l’aigua calma i s’amansa,
la bassa d’oli s’aquieta
i torna a quedar igual...
Aleshores,
nostres deliris, nostres cuites
ens esveren en fer... el no res.
Ja tranquils de nou
ens trobem on abans érem,
en nostre desert
i no hem avançat gens.
Volem el moviment
per assolir l’enveja,
la cobdícia, el ser més ...!
Quan tot ja venç
el desori ens cega...
i cegats no encertem.
Aleshores,
l’engany ens el fem
a nostra mida, a nostre temps...
El joc no para,
és que sempre som nens?
5 comentaris:
No, no estem contents! Tens raó i sempre acabem deixant-nos enganyar. I no sé ben bé quina és la raó, però m'agradaria pensar que no som o al menys no serem sempre nens!
Quina foto tan preciosa, ANTON!! M'agrada moltíssim, és un racó molt agradable tan endreçat i ben cuidat... quina sort poder passejar per un lloc tan maco! :-)
On jo visc estaria tot brut, ple de pintades, amb regalets de gossos per tot arreu i algú hauria tombat algun test...
En fi, que és cert... ens costa estar contents, no sé què ens passa...
Bonica foto i bell poema! No som comnens, els nens som com nosaltres.
Linda foto!
Saludos
Good writing. Keep up the good work. I just added your RSS feed my Google News Reader..
GMC parts
Publica un comentari a l'entrada