22 – 1 – 11
Escoltaré el cant de les fulles
quan el vent les fa ballar.
Fantasioses dansen festes
com ocells en sonor cant.
Seus cors menuts palpiten
donant vida a l’arbre gran...
Arrapadetes a terra
espavilen perfum dant.
Arrapadetes a terra
espavilen perfum dant.
Ai, quin misteri ens porten
amb son seré i distés parlar !!
No calleu, al zèfir deu-ne
viva cançó d’Amor i Pau.
6 comentaris:
Fulles al vent , amb esperança
un ball alegre executen.
D’amor i pau és la dansa,
que en una tarda d’hivern,
apaivaga el pensament.
Que bonic que t'ha quedat.Quant m'alegra!
M'agrada que et llencis i sense ensopegar posant colofó...
Fulles al vent
com notes d'aigua...
Pluja al cel,
mots dins l'ànima.
............Anton.
Carme, són violetes? Són les meves preferides, tant petites, tant salvatges i tant oloroses. Cada vegada costa més trobar-e de les que fan olor
Escoltar el cant de fulles i sol i flors i llavors que germinen...esclat de la natura de la terra, i l'amistat...
Anton, quin poema més ple d'esperança i de bellesa!
Sí, Mireia, són violetes.
Tinc uns quants testos amb plantes diverses i en alguns (gairebé sempre en els mateixos tipus de plantes) s'hi inflitren les violetes, menudes, lentes, com si res, acaben colonitzant el test. Jo les deixo fer, perquè m'encanten. Semblen petites i fràgils i en canvi són fortes i resistents. I precioses! Aviat floriran... cap al febrer ja acostumen a fer-ho per aquí.
Gràcies, Anton!
Well Whattadya know, yet another great site to add to my reader! Google blog search has you pretty well indexed it seems! you have some brilliant contents!
GMC parts
Publica un comentari a l'entrada