7 – 1 – 11
El dubte, fer o no fer,
se li tornava por.
Ocasions endarrerides
li parlaven de fracàs...
Callat, circumspecte,
analitzava tremolós
el cant de sirena que
burxava en son cervell.
Ment i cor despotricant.
qui guanyaria, qui daria
el pas convençut.
El sol sortia dels núvols.
No plouria i no enfangaria
el camí drecera.
Callat, començà el camí.
El dubte s’amagava...
El peu no relliscava
per la pendent de la vida.
..............
2- COM DE JOC...
MAR-A-TÓ
CARA-LLET
REB-AIXES
5 comentaris:
És diferent dubtar abans, quan es pot triar, que després, quan tot és dat i beneït...Aquesta és l'aventura de viure, però. És de justícia equivocar-se. Penso que amb el dubte que esdevé, ja hi ha rectificació.
Els jocs amb els mots es multipliquen. Somric.
Fins crec que és necessari el dubte, un patrimoni que fa una parada a la desició i l'alerta per que pari compte.
Hi he jugat sempre amb els mots, m'agrada que treballin... De vegades diuen coses insospitables i les tenim al davant escrites i no les veiem.Se'm dona bé aquest ejercici... També somric. Anton.
Dubtar, rectificar, aprendre, avançar. Un llarg camí d'evolució per fer-nos més humans.
Crec que es bo dubtar fins i tot de si és o no és bo dubtar..això si, amb mesura per evitar el bloqueig.
Dubtar o no dubtar quin dubte! és dubtós aquell o aquella que no dubta ni té dubtes per dubtar....
Publica un comentari a l'entrada