13 – 1 – 11
Caragols en plugim. Excel•lència de ditada.
Terra de molsa. Excel•lència de galta
Els dits caminen la seda de la galta
Vestida de rosada suavitat callada.
Finor i destresa degusten guatlla blana...
Grillen els dits besant griseta amada.
I cantaran consells de quietud honrada
Parlant camins de frec suau sense suada
Per la timba amable que rep esperançada
La tendresa d’amor altre cop per ella instigada.
Caragols en plugim
Pasturen la galta,
4 comentaris:
La millor carícia és aquella que t'esborra les llàgrimes.
Et superes dia a dia, Anton.
Deuen fer pessigolles a la galta els cargols. I a mi que m'agraden a la llauna :)
Una abraçada de bona nit Anton!
Tots necessitem de l'atenció de la caricia. Els caragols i el dits poden, en estat de gràcia, alegrar-nos l'intant... i els coments, ja no et dic, son com plumes suaus que penetren fins l'ànima i et deixen la seva petja per seguir avant com caragol en el plugim o dit caminant per la galta. gr`cies Pilar.- Anton.
Joana, el caragols a la llauna, a la teula,a la casssola... Si se'n mengen per s. Joan diuen que tens diners...tot l'any. Res esgarrifós, no et pensis... més val creure que anr-ho a veure. bon dia Joana.- Anton,
Publica un comentari a l'entrada