foto Picassa.-Assosc. Excursio. Reus
7.- El meu cel
es sosté en una dona?
Per amor,
per desig o passió?
Posaré una ratera
eixa nit al raig de lluna
per tenir llum sempre,
vull collir-lo i acollir-lo
per que sigui amb mi.
Posaré una paret
sense franquícia al vent
per que es deturi
davant meu.
Obriré gots de roses
per que la pluja mulli
tots els pètals
i els calzes s’assaonin
del grop o ram d’aigua.
3 comentaris:
És una bonica declaració d'amor. Has trobat les millors paraules, Anton.
Enhorabona, tenir un cel així no té preu!
I també enhorabona pel poema és molt bonic!
Quina preciositat!!
Anton... és un poema magnífic!!
(I la foto una passada!!)
Publica un comentari a l'entrada