1 – 11 – 10
Parla de tu el vent que diu paraules
que les transporta en seu camí...
Parla de tu el sol groc que calenteja
la quietud i la peuada de l’esperit...
Parla amb tu la orquídia blanca
i la rosa immarcescible de cristall...
Parla amb tu el perfumat silenci
d’unes flors que cultivares: teus treballs.
Parlen amb tu l’agraïment de cares netes
a les que ensenyares a estimar... ,
a estimar el que tu, dilecte, portaves
Per donar....
Avui et retornen perfum les flors
que vares cultivar.
4 comentaris:
el món sencer ens parla de les persones que hem estimat, estimem i estimarem.
Una abraçada
Parlar de, parlar amb...Recordar.
Un record preciós, pel vostre fill. Avui un dia d'acompanyar-nos tots en el record.
Una abraçada ben forta, Anton.
Les flors no els cal parlar.Exhalen el perfum ple de sentiments i de records.
Uns mots preciosos que ens retornen el somriure de qui tant vas estimar i estimes.
M'uneixo al perfum que parla d'ell, amic Anton!
una abraçada forta :)
Publica un comentari a l'entrada