foto de Montse Subirats
28 – 11 – 10
El llibre petri obert
al mirar de l’ull blau
-jeroglífic de juntures
de magre de roc verd grisós–
resta espaiós i tranquil
en son jeure
Us asimetràren unint-vos
per que vostra parla hirsuta
clamés escalant-ne el cel
el mot viu de vostra prosàpia.
Homenatge a l’esforç,
a la conquesta d’altura
fent d’àguiles ancorades
en volar a nou regne.
4 comentaris:
" Fent d'àguiles ancorades...! Que maco Anton!
Salutacions poeta!
Quina imatge més increïble al que dibuixes amb els teus versos...Un llibre de pedra obrint-se al cel...Quina sensibilitat, Anton!
Una vegada més et diré, de com m'admira al veure la teva gran sensibilitat i facilitat de paraula!!...De com d'una imatge meva se'n pot treure poesia!!
Ah!... i a la vegada sempre em fa molta il.lusió veure-les al teu blog.
Gràcies per tot.
Enhorabona.
Una abraçada.
Joana, gràcies per les teves paraules.
Pilar.-El magí deu ser una cosa volàtil que de vegades veu i s'admira de veure...
Montse.- saps que et tinc clavat en el meu ull. gaudeixo de veure el teu treball que m'incita a pensar i això és d'agrair
Publica un comentari a l'entrada