De tot dones.
Et quedaràs sense res.
I fins la cera de les orelles
et prendran
si tot ho dones.
Et quedes calb
i sense cabells les idees
poden constipar-se.
Tapat encara que sigui
amb les mans.
Que ningú et passi
la pinta espessa
i esbrini clenxes
i metxons
per arrencar-los d’arrel,
que si et quedes
com bola de billar
faràs riure a tothom
al veure el teu streap tease
de closca i seràs
el punt de referència...
- Mira-te’l, és ell.
El que tot ho dona -.
Però... qui sap si així
un és verament ell,
verament lliure.
Qui sap si el que dones
és el que et sobra.
Qui pot dir-ho si no tu?
3 comentaris:
Hi ha qui dóna el que li sobra i hi ha qui dóna part del que té. Això és compartir. Tu ho saps fer molt bé. Espero que rebis tant com comparteixes. Seria de justícia.
Una abraçada, Anton!
Et saludo amb les mateixes o paregudes frases... també dones gra de la teva era i no pallús i grapissos... Una abraçada. Anton.
Realment a vegades ho he pensat d'algú, avui mateix, sense anar més lluny, donar massa, és possible? És molt més habitual donar poc... però jo crec que també hi ha gent de dóna massa. Aprendre a compartir sense por. Donar també deu ser una art.
I aquí aprenc molt de donar, amb gent fantàstica que volta per la xarxa. Gràcies.
Gràcies, Anton pel teu comentari als Moments!
Abraçades compartides, Pilar, Anton...
Publica un comentari a l'entrada