5......2 – 6 -09
EL PORRÓ
Ara arribaran del tros i ell espera
damunt ña taula ensenyorit
amb els dos brocs sense fal·lera
quiet com soldat, guardià de nit.
Ple de cordill negre per cosir boques
que xirritaran, allargant braç al cel,
gaudiran del gust calent, foc de soques,
brases que al ventre daran son compliment.
I aguarda amatent la jornalada
que voldrà tocar-li el coll buidant ventrall,
no pararà d’una ma a l’altra afamada
que el deixaran buit de suc sens reposar
2 comentaris:
Un homenatge genial al porró! aquestes coses nostres també mereixen homenatges, no només les persones. Les hem de conservar!
Sóc incapaç de veure amb porró, sense tacar-me. M'agrada però veure com altres ho fan. Actualemnt no s'urilitzen tant com abans. Llàstima!
Publica un comentari a l'entrada