3 – 10 – 10
Proposta Xim xim d’’històries
...........
Un mullinet fi, herba besava
Despertant de nit els caragols
- És nostra guerra, nostra lluita,
Pugem al campanar, és l’hora...
Camí amunt de la pedra dura
La bava anaven sender deixant
Fins assolir forat campanes
Fins assolir pendent teulat.
Quan el sol donà vivesa
I la torre, teulat i campanes
És veié lluent blanc platejat.
El miracle escrigué llibres.
Fins el rector al veure el fet,
Digué amb veu de xantre espessa...
- Avui, Déu ens lliura benifet.
2 comentaris:
Un conte molt bonic, Anton! Poema-conte. Uns cargols miraculosos! M'ha agradat molt i gràcies per collir el meu dibuix!
Una abraçada.
Amunt poeta!! Cada dia millor!!
Publica un comentari a l'entrada