24 – 9 – 10
No et tanquis
a pany i clau
totes les sortides
Deixa que l’esperit
sospiri llibertat.
No passis el forroll
a la independència,
fins així,
et costarà
ser lliure,
si mai
ho arribes a ser
....................
24 – 9 – 10
Llibertat és Independència?
Independència és Llibertat?
Crec que mai en som de lliures
i sempre depenem...de quelcom.
Seria lliure si pogués volar?
Si la meva pensa
no l’haguessin intoxicat ?
Si els meus llavis exclamessin
sempre l’expansió sentida ?
Si pogués caminar
el meu sender triat?
...............................
- Ajuda’t, sinó estàs perdut... !!!
Pots caure en altra
dependència
o llibertat....
Ja m’ho diràs.
5 comentaris:
Bona reflexió poètica, Anton.
Potser sí que mai no serem lliures del tot, però sabem segur que tancats a pany i forrellat no en som. Tancats som presoners.
Poder triar ja és un pas de llibertat.
Una abraçada.
Al 100% independents no ho serem mai. En un món com l'actual, això és impossible. Però pitjor és ser-ho un 0%. Amb la independència, segur, ho serem molt més que ara.
Bonica i certa, sempre depenem d'algú, depenem dels nostres sentiments, dels lligams de l'amor i les ràbies...
Estic d'acord amb la Carme. la llibertat està en poder triar.
Estic totalment d'acord amb la Carme... fas reflexió en poesia i poesia en reflexió...
Jo penso que la llibertat absoluta no existeix... no la puc ni imaginar, com tu dius:
"Crec que mai en som de lliures
i sempre depenem...de quelcom."
Ara bé, hem de poder tenir la capacitat de triar... i mirar de poder-ho fer sense imposicions que ens vinguin de fora, que la nostra tria sigui el fruit de la nostra reflexió... Això seria poder ser lliures :-)
Publica un comentari a l'entrada