Avui hauria anat al Tormo - punt alt rocós del poble - a celebrar la pujada fins dalt de tot junt amb molta gent del poble i com no, esposa i fills, el menut Pau a coll i be en els llocs més camí de cabra de la pujada, però amb l'il·lusió plena de l'ascensió en tal dia senyalat com és l'11 de setembre .
Ho portava en la sang... Ja deia ...es que l'11 de setembre és l'11 de setembre i jo he de defensar a la Mare en tot, tradicions, creences, identitat, dignitat,... Som catalans i ho hem de demostrar sempre.
Aquest jersei se'l va dissenyar ell per poder-lo lluir en campionats de Catalunya, Espanya i en els Mundial de la seva categoria de veterans...
La bandera catalana, la nostra comarca la Ribera d'Ebre i el seu estimat poble La Torre de l'espanyol i una de les medalles que ell amb esforç, amb voluntat, constància, havia aconseguit...després de passejar -ho per tot arreu que anava, amb aquests noms reals tan impresos en tota la seva identitat que defensava noblement.
.
Reconquerires cognom
Fortunyo anava pel monAconseguires ta fita,
Atletisme era ta dita..
Puntual, metòdic, recte
Feres virtut del defecte.
Et recorda la Ribera
Deixares empremta en ella.
Fas falta com pare, marit, fill,
En l’etern de ton destí.
Dins el cor ressona un nom
T’estimem, Josep Anton.
3 comentaris:
Emotiva entrada, Anton!
Segur que l'has tret un somriure allà on sigui.
Bona Diada!!!
Un peto
Anton...t'acompanyo en aquesta diada.
Un petó!
Una auca plena de sentiment.
Anton t'acompanyo també en aquesta diada... una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada