19 – 9 – 10
En el decés de LABORDETA
.............
Pel preludi del temps caminaves,
sabata neta, missatge clar i auster.
Amb neguit volies curar-ne
l’ensonyament de lluita per el BE.
Ta perfecció seguia les dreceres
plens d’atzucacs d’incomprensió.
Sol...! I què? Càrrec a teva esquena
el missatge valent de fe en teu entorn.
El teu cant, ocell que pugna per viure,
esclatava, sovint en contra del poder
que riu furiós a seu favor arrasa...
En el sarró ens deixes escrit i veu.
10 comentaris:
Un bon homenatge per un home que se'l mereix de sobres.
M'agrada trobar el seu record per la xarxa.
El seu cant ens queda, Anton.
I tant, Anton!
En el sarró ens deixa el cant i les paraules.
Una abraçada!
Com diu la Carme, ens queda el seu cant i la seva lluita i també les paraules. Les que controlava i les que no es deixaven controlar.
Quan guanya la malaltia, ens perdem moltes vivències de les persones...Més val no pensar-hi.
Et felicito pel teu poema homenatge a aquest home senzill i honest que ens acaba de deixar.
Gràcies per compartir-lo.
Ets un poeta Anton!
felicitats pel poema i bon diumenge.
una abraçada!!!!
Molt bonic. Gràcies
Un home valent i sincer!! M'alegra veure el teu homenatge :-))
Tan de bo tothom deixés un sarró com ell!
Ell ha anat a fer companyia als bons, nosaltres anem guardant els testimonis, cal seguir endavant...
petons estimat!
Un home valent que no es callava res i que parlava clar. Molta gent el trobarà a faltar.
Publica un comentari a l'entrada