.jpg)
1 – 8 – 10.. Fi roda poètica juliol 2010-
en ITINERÀNCIES POÈTIQUES
...........
Em fas falta
Avui que ton temps s’allunya
I el pinzell del record
S’aquieta en la cara conceptual
I es dibuixa esmorronada
Com passera en el riu
On la pedra acull el peu
Amb l’inseguretat de relliscada.
Em fas falta...
Em donares costum pletòric,
Unió d’acció,
Reverberacions alienes,
Acompliments objectius,
Seguicis de sarró de lletres.
Giro coll i mirar
Amb neguitesa de pèrdua,
Intranquil de nou camí...
On aniré sòl sense llum
De idees plasmades d’altres
Confluint en un mirar amic.
Em farà falta l’hostal
El costum de llençol i plat
Que m’oferiren pel descans.
Gràcies a qui em disposaren lloc
i als qui em guardaren taula
3 comentaris:
Un poema molt emotiu, Anton.
Potser llegeixo més enllà i trobo en aquest em fas falta... un munt de coses que et fan falta totes barrejades en aquesta metàfora.
Mai no hem de deixar-nos sols i sense llum, acompanyar-nos sempre en la distància i compartir dintre del que és possible tantes coses.
Anton, continuaren, fent confluir mirades i aocmplint objectius i sobretot aprenent de tu.
Gràcies, per ser-hi, per participar i per aquest poema impressionant, per a mi.
No tinc molt bona connexió on sóc ara, però no desconnecto del tot, aniré fent en la mesura del possible.
Una abraçada ben forta de complicitats i companyies compartides.
Una abraçada.
L'amistad deu ser la cosa més meravellosa... i no ens en donem compte que aquí la tenim. Quin reguitzer d'amics que no els fa res que sapiguen ses inquietuts versades en seus escrits. Conflueixen tantes coses... i tant, fins aquest encant del amic que vol el millor per tu encara que li suposi un sacrifici...A seguir que el camí a cada passa es fa més ample per que neix del coneixement...Anton.
M'ha agradat aquest comiat agraït, d'un altre full del temps en què has participat. Ho has fet amb una il-lusió i un saber fer que no tothom posseeix.
Calen molts trenets, molta sensibilitat, moltes sensacions i un sense fi de molts i moltes, per arribar on tu ets. No em refereixo a un lloc, sinó a una sabiduria.
No us he pogut seguir a tots a diari, però he gaudit amb el pomet que he pogut recollir.
Estic contenta que hagis afegit aquests enllaços a entrades anteriors. És un gaudi la passejada que es pot fer amb el que et vas trobant.
Un petó, Anton. Et seguiré en qualsevol cosa que facis o hi prticipis.
Publica un comentari a l'entrada