7 – 8 – 10
Com llim, - pàtina de temps -,
recobreix la quietud de la barca.
Abandonada fins per el vent,
acollida com corquim per l’aigua.
Resta sense cames ni pensa fluida,
com arbre abatut, ramatge que descansa
en el fossar del mar tranquil
ella que abans hi jugava
2 comentaris:
Igual i un dia, algú la percep sense llim i s'adona que pot tornar a jugar. La neteja, li dóna una mà de pintura, la bateja amb un nom màgic i se'n va a rrecòrrer els paratges misteriosos per on abans va navegar.
El temps a vegades ens deixa fora de joc... potser la Pila r té raó i pot tornar a jugar... Una abraçada, Anton!
Publica un comentari a l'entrada