foto de google imatge
30 – 6 – 10
En el voral del aconseguit optimisme
-barana de sol lluint el futur –
girava a clatell son mirar distés
en un canvi, ara, en passat superat.
No feia acrobàcies en la pensa
-cabell al aire, neteja de brutícies –
podria començar a volar com ocell
des del brendolat que ara conqueria.
La fantasia obriria son ventall
i ses ales de mirar i veu ressonarien
en l’espai nou després de la parada.
Incipients els peus travessarien nus
la volguda aventura. Era lliure.
El sol entrava a casa marcant –se nou camí.
1 comentari:
M'hi acosto a la barana, sense cap presa. Els sentits llisquen lliures per les teves paraules que em corprenen...Amic Anton, Amic savi, amic amb temps de ser amic.
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada