Gràcies Montse- una mica de tot, jo vull dir un molt...!!!
..........
Ens enamorem de les coses que empresionen per la seva grandiositat, i de vegades, no abaixem la vista al que tenim a vora, com aquest bonsai, on el treball per pujarlo és de mèrit. Admirem la gran catedral, i ensorrem en l'oblit el granet de sorra, suspirem per un boabab i no ens ajupim a tocar la bellesa innata d'un arbret .... Quan reflexionem i ens donem comte que nosaltres som arbres minúsculs en molts aspectes com el cultural, el dinerari, el... Crec que el Bonsai no vol ser prepotent i es queda en la menudesa treballada d'unes mans que hi han posat PAU I AMOR.
Jo vull ser un bonsai, menut, potser escarrancit i humil, però que es dòna als altres... Anton.
26 – 5 – 10
Bonsai,
Arbret menut
Com ser humil,
Sense safor.
Bonsai,
Guardes dins teu
Un gran tresor
PAU I AMOR.
5 comentaris:
Molt d'amor hi ha en els bonsais! Tot i que és una cosa que jo no faria mai reconec que té molt mèrit i molta bellesa. I és que a mi els arbres m'agraden tant, que mai no acabo de veure la necessitat de limitar-los. M'agrada deixar-los créixer!
Potse r per això m'ha agrada t el teu escrit, dóna valor a una altre mena de coses, a un altre aspecte de les coses. I la fot del bonsai també és preciosa amb aquesa flor!
Com ena adonaríem de les coses grans sense les petites?
Preciosa la foto, precioses i reflexives paraules que esclaten com la flor.
El millor tresor de tots, oi?
Anton... la foto triada és maquíssima, però és que tu li saps donar un sentit magnífic, com una lliçó de vida...
Un poema petit, humil i preciós... com l'arbret. I una explicació que m'ha encantat!!
Una gran abraçada!!
Estic molt contenta de veure tot el que t'ha inspirat la meva imatge.
M'agrada donar-te peu perquè aflori tota aquesta sensibilitat que portes dins i t'agraeixo molt que la comparteixis amb nosaltres.
Una abraçada molt forta.
Publica un comentari a l'entrada