23 – 1 – 10
L’aigua reunida es confessa
i regala al cel la lluïssor reflectida,
sense mentida,
que la noia que la mira és gran bellesa.
El tronc arbre
entra en el líquid esfondrant el sabre.
I la bici rodes descansa
mentre es perfuma l’ambient que avança
per raons de goig, sol de benaurança.
............
FRASE COMPLICADA QUE SE'M ACUT.
sEMEN - no TIRI euNUC LEAR.
............
............
FRASE COMPLICADA QUE SE'M ACUT.
sEMEN - no TIRI euNUC LEAR.
............
4 comentaris:
L'aigua reunida... quina idea, m'ha fet gràcia. Has triat uns foto molt bonica.
Que bonic el poema i que bé que recites! (Tot just acabo d'escoltar el poema que recites i fas goig!!! De debó, m'agrada molt).
Disculpa'm per haver trigat a visitar-te, és que estic de feina fins al capdamunt!! Un petó Anton
Gràcies per la vostra visita. Anton.
L'aigua ens reflecteix sempre sense mentides. Una fotografia ben bonica!
=)
Publica un comentari a l'entrada