foto pròpia
22 – 1 – 10
La geganta jeu petrificada
En llit de roca dormint l’encís,
Un dia caminava estorada
Sent la reina del Montsant pedrís,
Però un verí entrà en sa ventrada
I allí quedà fent marge en el macis.
Un dormir etern els arbres hi bressolen
Quan el ventijol alena per les nits
I ella aixeca cap i passeja i aus volen
Esporuguides i retorna a joc en sol matí
5 comentaris:
el Montsant és generós, i màgic
M'has fet pensar en Segòvia. Allà també hi ha una muntanya amb la figura d'una dona recolzada. Li diuen "La muntanya de la dona morta".
Preciosa la teva descripció, d'aquesta geganta del Montsant.
Que bonic... que aixequi el cap ales nits quan ningú la veu, només les aus nocturnes. Un dia l'anirem a veure. No la conec.
Quina foto tan impressionant!!
Com impressionant deu ser també veure-la passejar per les nits :-)
Ben curiosa la forma d'aquesta pedra i prou grossa pel que es veu!
Bonic conte!
Ara deu d'estar desperta, m'amago... no fos cas...
=)
Publica un comentari a l'entrada