fotos pròpies fetes sense sortir de casa.
La Cèlia m'incitava ahir en un coment que parlés poèticament de la nevada.
He fet aquests trenets per a tots els que tinguin el gust de llegir-los. Anton
8 – 1 – 09
La família viu al tros
allà al mas hi ha la jaçada
que dormen com cada nit
colgadets, plenets de palla...
Es veu la claror primera...
De la colga treu la manta
i guaita el vell per la finestra...
Veu terra marró,... avui és blanca.
- Apa, fora del pallús,
mireu, mireu la nevada ... !!
Amb badalls i braços lliures
s’espluguen del cos la palla.
La menuda, sols tres anys,
sorgeix de la tova màrfega,
Els cabells son brinets d’or...
- Vine, fill meu, torcat cara
i mira per finestró.
Ulls oberts sense persiana
ha esclatat un Oh !!! tant llarg
que ha saltat del foc la gata.
Treu al ras groc caparró
- Això és neu....!!!
Primera vegada
ha vist aquell gran llençol
que cobreix tota la plana.
L’últim floquet ha caigut
quan seva ma al cel demana:
- Jo en vull paperet blanc
per escriure a la mare...
.........................................
El floquet a terra espera
i es desfà com una llàgrima.
7 comentaris:
Quina cosa més dolça i tendra ens has regalat avui, com la bonica neu, com la menuda: Preciós!!!
L'he llegit tres vegades i cadascuna m'agrada més: "i es desfà com una llàgrima..." aaaiiis!
Déu n'hi do també quina flassada us han deixat també per aquí, si permet fer vida normal és una delícia si no, un maldecap. Desitjo que sigui la primera opció la bona.
Les fotografies xul·lísimes!!!
Avui... petonets ben fresquets!
:)))
Aix! Anton, que em fas plorar d'emoció...
havia pensat avui si podia també retornar-te els teus regals de poemes als comentaris... però sempre em passa igual. Em deixes sense paraules!
Preciós... per aquí al Vallès, la veiem de lluny, la neu! A les muntanyes, només.
Bon cap de setmana.
Podem circular i no ens ha perjudicat de moment massa... Ara a veure el gel que és el que fa por de veritat... Una abraçada ben calenteta .Anton.
Tu si que tens els ulls ben oberts, Anton!
Una abraçada!
Quina preciositat de poema... maco, maco de principi a fi. Dolç, tendre i molt, molt emotiu!!
I bon gruix de neu!! :-))
A Reus també una mica però no es pot pas comparar amb "la teva" jeje
Bonic poema Anton! Això si que és començar l'any amb fred!
Una abraçada
Arribo una mica tard però he vingut a veure la nevada. Has escrit uns poemes preciosos i molt emotius, com sempre. Ja sabia jo...
Publica un comentari a l'entrada