dilluns, 4 de gener del 2010

484.- NO HI ENTREN NI ELS RECORDS... aquarel·la pròpia/foto -assumpta-

L'art de la Mº Antònia en aquesta trobada de foto, aquarel·la,dibuix paint i ploma.





Bat el sol d'hivern
damunt la porta closa
gat xafarder.


El temps s'ha endut
els records i paraules.
Queda l'escalf
dels genaris al test. CARME




Aquarel·la pròpia

Si voleu veure l'original fotogràfic obra de - l'assumpta- el trobareu en el blog SECRETS COMPARTITS.

3 – 1 – 10

No hi entren ni els records

Per la portalada oberta.

Anys foren de goig plens,

Ara, sol un gat queda

Per pixar les rústegues flors

Que donen un xic de vida.

Temps foren altres temps

De tips de crits de guerra,

De treball, de prepotència.

Es mermaren un dia...

Defallí com vent calm

Que senyala gelada nit.

I, ara, les restes caminen

El xàfec de passada glòria

Amb records de cassola plena

I sega que omple graners.

Ara, paller sense pal digne

Espera l’últim vent

Que arrasi fantasia

D’un ahir de mantell

De realesa.

12 comentaris:

assumpta ha dit...

Preciós, Preciós, Preciós, Preciós, Preciós, Preciós, Preciós, Preciós, Preciós!!!

Una magnífica aquarel·la que em fa, no cal dir-ho, especial il·lusió que hagis dibuixat.

El poema l'has encertat totalment, per emotiu, pels records de temps passats i per la seva situació actual.

Actualment, només hi viuen dues famílies (encara que hi ha 3 cases rurals i 1 restaurant), però de temps passats, en els seus petits carrers hi resten encara les ombres de la història i les petjades de llegenda.

De tot cor... GRÀCIES, ANTON!!!
=)

rebaixes ha dit...

Avui tenim boira baixa i núvol alt. M'he quedat per aquí arreglant amb la mestressa els regals per demà per les netes.he pogut posar-ho abans.
M'alegra que et complagui... un petit obsequi del rei mag Anton... si jo pogués ser-ho... Implantaria la Pau i l'Amor i tenint això ho tindríem tot, son articles que és complementen.
I que la salut la tinguem plena, t'ho desitjo de cor. Anton.

assumpta ha dit...

Rei Mag Anton!
M'agrada! Sí!
Un preciós regal de reis, i tant!!!

Aquí tenim un temps semblant i fa frescota.
Tu arreglant els regals per les netes, que bonic i quina il·lusió! només cal esperar veure les seves cares de goig!!! Ja ens ho explicaràs.
(jo fent la neteja de l'escala de veins que aquesta setmana em toca a mi... aaagggrrr) temps millors vindràn, hahaha!

Mil petonets, Anton!
=)))

assumpta ha dit...

Torno!
Vull dir que sí, que cal veure les cares de goig de les netes... però pel forat del pany... m'agradaria veure les vostres, que seràn realment il·lusionades també.
;)))

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, sí, preciós! M'agraden aquestes col·laboracions i complicitats. Us felicito a tots dos! feu un bon tandem.

Una abraçada.

Carme Rosanas ha dit...

He decidit afegir-m'hi!

assumpta ha dit...

Que bé!!!
Que bé!!!
Que bé!!!

Carme, em suposo que l'Anton també (bé, ni ho dubto!!! hahaha), però jo m'alegro molt i molt i més que t'uneixis a la màgia de la llegenda del petit poble que ha perdut els records...

Mil petonets també per la Patge Reial Carme!
=)))

Jesús M. Tibau ha dit...

per segon cop, felicitats als tres

fanal blau ha dit...

Felicitats Antón, a tú per generós i acompanyar i a la bona companyia que t'envolta!

Mireia ha dit...

us ha quedat molt bonic , totes aquestes visions d'unamateixa imatge

Assumpta ha dit...

Ho he vist a ca la Carme i ho trobo magnífic!!

Queda preciós veure aquestes visions diferents d'una mateixa imatge... i totes ben maques!! :-))

assumpta ha dit...

Quan les coses es fan des del cor, és quan surten millor, ja ho veus!

Si ho haguèssim planejat, mai no hauria quedat tan bonic.
Felicitats Rei Anton!!!

=)))