De la Tere Balañà és aquesta foto. Era exposada en el seu blog fa temps.
Avui m'han vingut al davant els trenets que li vaig fer uns dies enrere.Ara és ple. En aquell temps hi havia falta d'aigua i tots ens pensàvem èrem en un desert. Les lluites de paraules i de fets per tenir l'aigua varen ser d'època... Qui pensava en transvasaments lleugers, en més difícils i complicat... Semblava que el mon s'acabés.... Va venir la pluja, rius sortint de llera i com un pet que l'aire s'emporta paraules i fets quedaren quiets, arxivats... Esperant un altre cicle...? Quan ens hi trobem... Ja veurem que s'ha fet per pal·liar el que semblava la fi del mon.... Res o molt. Això. Ara,tothom calla i ens dediquem a lo diari, que també ens roba crits, estirades d'orella....
21 – 9 – 09
PANTÀ DE SIURANA .-
Un dia et veia buit i jo plorava...
Tu erets llàgrimes de la llera al fons,
s’havien unit depredant angoixa vana
i reflectint el cel blau..., clamaves l’or.
De que servia la fàbrica construïda...
Et senties buit,inútil, prematura mort.
i pedres i arbriu et miraven vacu de vida
sense sang noble ni bromall, teva dissort.
Mai voldria veure el teu cul lluint a l’aire...!
De gom a gom a arrebossar amb nou flaire
de plenitud rient el verd del sec arbriu....!!!
Que el cel amb respir tranquil et besi,
que el rocam et bategi i l’aigua resi,
TU,amb ventre ple d’alegria inundant l’estiu.
6 comentaris:
El que s'ha fet i el que no s'ha fet, ens ho trobarem quan torni a faltar l'aigua. De moment plou i això alleugereix una mica el dia. M'agrada que plogui, potser des de sempre m'ha agradat, però des d'aquests darrers anys encara m'agrada més.
Encara que el temps plujós em mortifica el cos, el soroll, el dringar al vidre, el petar al pis del carrer o fins mullar-te una mica em fa sentir transportat a altre mon.
La sequera és un llop famolenc que arrasa sense defensa....Anton.
Que el cel amb respir tranquil et besi...
Em sembla una meravella...
Esperem que sigui així.
Avui plou!! ;-))
Perquè, com tu reflexes al teu poema, és molt trist veure un pantà buit...
jo també la vaig veure aquesta foto, és des del salt de la reina mora
Una imatge preciosa i com sempre un text més que escaient Antón.... Fa uns mesos vaig estar al de Sau, que des de petita no hi havia tornat.... em va encantar, estava ben ple!! Una abraçada :)
Publica un comentari a l'entrada