Del album Picasa de Mariona.Fotos de la riuada del maig del 2008
16 – 10 – 09
Avui el cor del riu ha esbargit seva aigua.
Sap que els vorals d’ella precisen, fa falta,
i ha de ser amatent com amic que estima
i que en el decurs del temps mai falla.
- Has inundat els replans que joiosos miren
els canyars i tamarits que et fan closa tanca.
Avui, les teves mans han besat la terra
que gràcies a tu viu xuclant teva manta -.
7 comentaris:
Aquests versos es podrien aplicar a tantes sensacions d'una persona.... preciós, com sempre, ben trobat i transmés Antón :)
També has inundat el meu cor de poesia. I si tu enveges la mar, jo t'envejo el riu... Bon cap de setmana!
Així és tot el que batega i és maco dir-ho, tal com, per exemple, la teva poesia fa.
Una salutació, Anton.
L'aigua, tan evocadora de sentiments i portadora de vida, que també pugui fer tant de mal a vegades... quin poema més maco, Anton.
M'agradaria trobar un riu que reflectís la lluna, avui, però trobo el teu, trasbalsador am b un poema bell.
Tant de bo els cors poguessin esbargir els sentiments sense pors a innundacions...
Una abraçada!!!
Una meravellosa realitat i com diu , també, el Joan el bategar de la vida queda molt ben marcat amb lo riu!!! I tu ho plasmes tant bé i exacte. ptnts
Publica un comentari a l'entrada