foto Fotoerase
15 – 10 – 09
Discòrdia fugissera
que t’endinses suau
en els plecs de vànova.
Llustre té la nit negra
quan apunta el blanc
i es capgira el silenci
amb cabell d’alegria
i neix el somriure
retrobant la pau.
que neixi i reneixi mil cops Anton.... Un petó, poeta
Quina reconciliació més bonica!
Totes les discòrdies haurien de ser sempre així, fugisseres...
Publica un comentari a l'entrada
3 comentaris:
que neixi i reneixi mil cops Anton.... Un petó, poeta
Quina reconciliació més bonica!
Totes les discòrdies haurien de ser sempre així, fugisseres...
Publica un comentari a l'entrada