De comentaris com em van escriure l'altre dia no se'n troben massa,en quant a llarg, esmerçat poèticament... I és que sembla que un nou amic ha entrat a casa, jo el vull rebre afalagant-lo,... Vaig continuar en el seu blog, també en comentari, i allà ho vaig deixar. Avui ho poso aquí... Si mireu enrere QUI SAP SI de EL PES DE LA PARAULA és del qui us parlo.- Anton.
4 - 09 - 09
I el riu de paraules
pot anar seguint,
sense mirar la sirga
ni el rem de la ploma,
sols el ventijol que pot besuquejar
la cara del poeta
que pensa en un enllà florit
de bons pensaments...
Ara les canyes i tamarits
el saluden i ell que els coneix
per que els ha vist créixer,
es sent ufanós de les rialles
un dia descobrirà
EL PES DE LA PARAULA
que li volen dir aquelles voranes
i seran amics que no pensen
en diners ni en llençols,
sols tenen al cap
pau , amor i llibertat
per acomplir en aquest riu seu
els grans destins promesos...
Bon dia et desitja l'Anton.
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/
5 comentaris:
Quin tros de poema Anton que dediques...
Molt maco i jugant amb les paraules del nom del propi blog :-))
Ben original aquest poema, Anton! Fa molt que no sé de tu, espero que estiguis molt bé :) Un petonet!
Dedicatòries boniques! Gràcies per deixar un poema al meu bloc, em sento afalagada i afortunada.
Bon dia, Anton! Ets com el Rei mag dels blogs... sempre fent regals! M'agrada!
Publica un comentari a l'entrada