Fa d'un temps ençà que em visita i visito a la CRIS de VIST NO VIST Avui hi he donat una bona passejada i li he collit aquesta foto buscant-ne per el BANC DE FUSTA.
Val la pena fer-li uns quants trenets, però.... en tot cas un altre dia.
----------------
30 – 09 -09
L’instant
va cridar
al lluny.
- Vine.
- Si m’apropo
Perdré
La condició.
“Perogrullada.”.
- Estàs acovardit
De veure’m.
- Què dius?
SÍ, jo continuo...
TU, tu...,
ja has acabat
JO soc distància
mentre tU ets temps
No em contestes?
Ja no hi és.
.............
.30 – 09 -09
Instant
a persones
podem anar
lluny..
Saber en un instant
sí és molt lluny
o està molt lluny
en coneixements
o dels coneixements
3 comentaris:
Has trobat una colla de bancs de fusta molt macos... crec que en tots s'hi seuria bé, fins i tot aquest té un coixí de fulles.
Col·lecciones, bancs, instants i llunyanies i també moltes proximitats.
Ai, Antón, que em deixes sense paraules, a més, aquesta foto me la va regalar el meu "xicot" per mi, pel bloc, per això l'anomenava regal.... és molt especial per mi, i les teves paraules, com sempre, fantàstiques.... Tots dos et donem les gràcies.... Una forta abraçada, ets una bona caixa de sorpreses!! Un petó i gràcies altra vegada :)
A prop o lluny, lluny o a prop, qui sap...
Publica un comentari a l'entrada