Un ratet al BANC DE FUSTA no fa mal ni a les cames ni al cap,
un pot pensar o fer una dormideta...
Si a algú li fa goig d'asseure-s'hi, queda convidat.
29 – 09 -09
He travessat el lluny
I un instant
he vist la claror.
Ha set lluny el lluny,
Ara, vet aquí,
en un instant
es prop.
i no recordo
quan era lluny
del lluny.
Solament
era un instant
............
I la Carme s'ha desplaçat virtualment i ens porta aquest poema
per que el sabor de les paraules ens complagui.
Seurem una estona,
llegint poemes,
escoltant-los
si els vols recitar...
Seure de costat,
viatjar al lluny
en un instant.
4 comentaris:
En un instant poden passar tantes coses, que espanta de pensar-ho.... Un poema preciós, con sempre. Un petó Anton :)
Seurem una estona,
llegint poemes,
escoltant-los
si els vols recitar...
Seure de costat,
viatjar al lluny
en un instant.
Ostres!! M'agrada molt quan feu això!! :-))
L'Anton comença amb unes idees i la Carme les entoma i segueix ;-)
i del lluny,
després del llarg viatge
sovint a les fosques
sola, perduda...
he arribat, com un renéixer
i tu eres aquí, tranquil i serè,
esperant
amb la sàvia presència
que tot ho entén...
Publica un comentari a l'entrada