Tots estem grimpant per els sonar dels dies, superem les dificultats,i seguim el sender de la vida buscant la felicitat... Un instant ens pot fer que aquest sentiment el tinguem viu en els moments pesats fins que arribem... Ens porta el destí a la superació de nostres flaqueses o ens quedem arramblats per sempre.
19 – 9 – 09
Quin perill? El de la corrent de l’aigua,
el del tronc rodó, llarg camí, llisquent,
el dels peus i de la ma que grapa,
del fato que l’esquena geperuda rep.
Sabràs seguir el camí, home que sofreixes
aplanat per ton destí fent de ruc.
Tot un mon damunt suportes i pateixes,
però si no t’aguantes, oli has begut.
No és el primer que passes, tens recordances
en ta vida dura, poc d’alegries i danses...
Ets tou de carn? Però d’esperit adust.
Calla i atent grapeja. Calla, no val queixa.
Dins teu el nervi hirsut, fatigat, bleixa
esperant que voluntat i sort entrin be curull.
3 comentaris:
Hem de suportar moltes càrregues en aquesta vida, però si hi ha força de voluntat totes es poden superar. Perqué la vida s'ho val la pena.
Una foto preciosa, i una bona interpretació d'ella.
Una abraçada molt forta
Quina foto!! És impressionant... i tu l'has adaptat molt bé al que serien les dificultats de la vida... però estic segura que el noi passarà bé perquè, com diu Albanta, val la pena!! :-))
Impressionant! Genial!
M'espanta només de pensar que hauria de passar, però en llegir-te penso que si s'hi ha de passar ... s'hi passa, que la vida és així!
resum: una foto que espanta i un escrit que dóna força!
Publica un comentari a l'entrada