EL FUMADOR
Relat sobre un quadre de J.Gris.
RELATS CONJUNTS
Escrits d'Antoni Fortuño - 17 - 9 - 09
En aquells grans magatzems es feia liquidació d’estocs o també dit rebaixes.
El dia que es dava per el començament dels descomptes quan les portes varen obrir, una riuada de gent omplí l’establiment. Robes cares les podrien trobar a baix preu i qui no busca l’estalvi...?
En els mostradors les robes mogudes per les mans àvides del tocament de la finor de sedes per provar en els seus cossos l’efecte del seus desitjos era enorme i semblava més una batalla campal que una venta normal.
La dependència devia fer ulls i mànigues per que res marxés sense la convenient factura pagada, ja que la multitud era com lleons famolencs que estiraven l’una i l’altre com si la immensa quantitat de material s’hagués d’esgotar abans d’hora i no és que tots volguessin les mateixes peces, però la por de que se’ls escapés de les mans feia que cadascú tractes d’apropiar-se de la major quantitat possible d’aquell innombrable estoc.
El soroll i fragor de la lluita era evident i fins les veus dels més tranquils eren insòlites.
Un senyor amb un gran puro es passejava per aquell conreu com si fos l’amo i sols mirava els taulells on les moltes mans remenaven com si fos una olla de recapte. Tranquil era el seu passeig quan de sobte es posà nerviós i pegà un crit esgarrifós com si arribés la mort, Tot l’entorn que el va sentir quedà en un silenci de sepulcre....
- Mireu, mireu, aquí el meu gran quadre...!!!! EL FUMADOR....!!!!
Pujà damunt del taulell, s’estengué i cobert de l’infinitat de roba ...
- He triomfat,... Tot queda meu. Que ningú toqui res. Quin COLLAGE... !!!Mai n’hauria sortit sol.... Quina gran pensada.... Ara passaré de GRIS a FAMÓS....
..................
Males llengües escamparen que era un pintor GRIS que es volia fer famós. Jo soc escèptic.
El dia que es dava per el començament dels descomptes quan les portes varen obrir, una riuada de gent omplí l’establiment. Robes cares les podrien trobar a baix preu i qui no busca l’estalvi...?
En els mostradors les robes mogudes per les mans àvides del tocament de la finor de sedes per provar en els seus cossos l’efecte del seus desitjos era enorme i semblava més una batalla campal que una venta normal.
La dependència devia fer ulls i mànigues per que res marxés sense la convenient factura pagada, ja que la multitud era com lleons famolencs que estiraven l’una i l’altre com si la immensa quantitat de material s’hagués d’esgotar abans d’hora i no és que tots volguessin les mateixes peces, però la por de que se’ls escapés de les mans feia que cadascú tractes d’apropiar-se de la major quantitat possible d’aquell innombrable estoc.
El soroll i fragor de la lluita era evident i fins les veus dels més tranquils eren insòlites.
Un senyor amb un gran puro es passejava per aquell conreu com si fos l’amo i sols mirava els taulells on les moltes mans remenaven com si fos una olla de recapte. Tranquil era el seu passeig quan de sobte es posà nerviós i pegà un crit esgarrifós com si arribés la mort, Tot l’entorn que el va sentir quedà en un silenci de sepulcre....
- Mireu, mireu, aquí el meu gran quadre...!!!! EL FUMADOR....!!!!
Pujà damunt del taulell, s’estengué i cobert de l’infinitat de roba ...
- He triomfat,... Tot queda meu. Que ningú toqui res. Quin COLLAGE... !!!Mai n’hauria sortit sol.... Quina gran pensada.... Ara passaré de GRIS a FAMÓS....
..................
Males llengües escamparen que era un pintor GRIS que es volia fer famós. Jo soc escèptic.
7 comentaris:
Has jugat amb el cognom de l'autor i has convertit el protagonista amb un collage fet amb retalls de roba de colors!! :-))
Molt original!! :-)
En tinc fet un altre que és un collage de blogaires. Què et sembla, el posso? El teu em va agradar molt.Anton.
Quina gràcia que m'ha fet, anton! T'ha quedat molt divertit!
Home ... i tant que l'has de posar, ara ja ens has posat la mel a la boca. Passaré a llegir-lo... eh?
Doncs, demà el posaré... A veure si m'estireu les orelles, Hi ha quaranta blogaires per fer el quadre...Anton.
Boníssim!!!! Però que molt bo, Antón...la darrera frase és senzillament GENIAL, passar de ser gris a ser fa,ós...antològica!
Petonassos!
Volia posar en l'ùltima frase, PASSAR DE GRIS A FAM(d')OS... però no vaig gossar per l'artiste de que es tracta i no hi hagués un mal entés. Si que vaig voler que s'entengués que en la societat actual es pot passar de ser no res(gris) a la superioritat(famós)... Que tant n'hi ha en aquest mon. Anton.
Genial aquest relat, molt ben trobada la combinació!
Molt original!!!
;)
Publica un comentari a l'entrada