.JPG)
EL GAVIAN
( no m'entren grans com jo voldria )
8 – 9 – 09
On anirà a seva hora quan aixequi volada ?
No ha trencat la discòrdia de les rectes...
Les lligaren planes o esclatant miratges
en trencadís immens de línies que es separen.
I totes juntes, germanes, clamen remull a l’aigua
la set del ser conscients de sa parada.
Fins coloraines alegren la mar plana o moguda
que besant, ses ones volen acolorir eixes lloses,
Feina teniu per abraçar els caps de brot rectes
que suren del seu plat, recapte de mirades.
No marxis, ocell, conta-les-hi història de volades...
Que aprenguin vida i aixequin ses ales quadrades
en un etern desfici d’enarborar el pensament a l'aire
1 comentari:
M'alegro que no passi res de greu, Anton i també que quan ho necessitis escriguis del que sents, sigui el que sigui. Aquí sempre et llegim amb tot l'afecte.
Publica un comentari a l'entrada