3 – 8 – 09
Intimen camí i anys pisant per les llosanes.
Parlen de parents i amics que no els volen...
Esperit i carn i llengua els resolen
El que els anys els ha deixat blanes.
Que diran d’elles sinó alabança,
Trencar banderes i escuts que els importa ?
Davant i darrere tenen la gran porta
Que no sedasseja res, tot s’ho empassa.
4 comentaris:
Quin hdr més bonic que has escollit, Anton! Adorna perfectament cadascuna de les teves paraules.
Amb aquest estil em sento còmode, aquest any i mig de no parar en la xarxa em dóna més seguretat, ja ho dic sempre que la pràctica...
A mi el que em treballa és el magí, la memòria sobretot retentiva, res de res però de sempre. Anton.
Molt bonic, es tenen l'una a l'altra, al menys.
Al menys poden compartir moments i records...
Salut!!!
Publica un comentari a l'entrada