PER MÉS QUE VIGILI EL GAT.
31 – 7 – 09
Al marc de fusta corcada
l’hi imposaren com remei
que obrís llum a la estança...
seria per sempre ull obert.
Ja el gat tot ho vigila,
la reixa fins protegeix,
la tela a la pols priva...
i la persiana...
n’és pintadeta de verd.
Però la claror indesitjada
es cola
pel núvol del mal pensament
4 comentaris:
Però si a mi m'agrada que hi hagi claror... és més bonic :-))
Apa que no seu xalar el minino des d'aquesta estrada, veient passar la gent...! :)
Bonica foto!
Ai, els mals pensaments...però no és el teu cas, i el gat, pobret, només pensa en la llibertat...
Les foscors i els núvols no són bons consellers. Tant de bo que aquests fuguissin de tots els caps!
Mirant la vida darrera la finestra... potser ell es creu feliç així.
;)
Publica un comentari a l'entrada