Preparant un bocet de quadre per l'engalanament que per la festa major té lloc en el poble, s'ha triat aquest quadre de Van Gogh, després de preparar-lo per que el pintessin, em va semblar que si hi feia una aquarel·leta podria acontentar una persona que sé que n'és fan. Fa poc ho deia en el seu bloc. O sigui que aquest intent meu el dedico en especial a l'Assumpta del Blog de l'Assumpta. Ja sap que si el vol collir, pensava en ells al pintar-ho, vull dir l'Assumpta i el J.Ll.
................................
El pi de l'amic no és aquest. Aquesta persona el seu, autèntic el va sembrar o plantar fauns quaranta anys i ara, jo el vaig medir amb la braçada i em va faltar una tercera part....
Al seu empar varem fer la xerrada, fora d'ell la caloreta apretava, allí el miracle
era present, l'airet acaronava la conversa que varem tenir els dos amics.
17 .- 7 – 09
Recordant el pi de l’amic Pepe.
.........
Assegut prop del gran pi
que amanta esplendent rodona,
he mirat cap al ramatge
- paraigua d’excelsa vida -.
Un reguitzer de formigues
grimpaven
fent camí per l’escorça.
Un cap roig dalt refilava
la sonoritat del amor de parella
Una pinya obria llengües de befa
com boques bleixant l’últim pas.
L’airet entrava colpint rames,
era tot un paradís saborós.
Quina meditació !!
Musica variada...!!.
Per dins el cos regenta
alegria i joia..
Allí en el pi hi ha la Vida.
17 .- 7 – 09
Recordant el pi de l’amic Pepe.
.........
Assegut prop del gran pi
que amanta esplendent rodona,
he mirat cap al ramatge
- paraigua d’excelsa vida -.
Un reguitzer de formigues
grimpaven
fent camí per l’escorça.
Un cap roig dalt refilava
la sonoritat del amor de parella
Una pinya obria llengües de befa
com boques bleixant l’últim pas.
L’airet entrava colpint rames,
era tot un paradís saborós.
Quina meditació !!
Musica variada...!!.
Per dins el cos regenta
alegria i joia..
Allí en el pi hi ha la Vida.
5 comentaris:
Que bonics t'han quedat!
Si és que ets un ARTISTA.
A l'Assumpta, de ben segur també li encantaràn!
Bon dissabte.
Una abraçada!
;)
Van Gogh, la seva obra i també ell, són com el pas de mil i un sons les vibracions del quals fa impossible que no tremoli qui passi una estona, fins i tot breu, contemplant-lo.
Que som sempre altra cosa, diu la poesia. Quan toquem de peus a terra és que el cap es mou per un poema. I quan ens tirem de cap vers un poema és que tenim uns peus ferms que han fet, dels camins vius, versos.
Una abraçada, Anton.
Artista....
Jo també et vaig votar, que ho sàpigues...
és que no em puc resistir al teu talent global, em fas una certa enveja, sana, clar...
Petons, amic del cor!
Holaaaaaaaaa!!!
Mare meva!! M'encanta!! M'agrada MOLT!! :-))
Hem estat tot el dia a Barcelona i, quan hem arribat m'he connectat i he començat a mirar blogs i trobo el teu meravellós regal!! :-)))
Ara mateix l'agafo!! I caaaaap a la mevaaaaaa barra lateraaaaaal!! ;-))
Mil gràcies!! :-))
Abraçaaaaaades!!!
(PS/ Això que diu la Zel de "talent global" m'agrada, et mous molt còmode en aspectes molt diferents de l'art!) :-))
Una preciositat, Anton!
Abraçades
Publica un comentari a l'entrada