EL SLIDE amb el Grafics que guardava el meu pare de l'any1919
4 – 6 -09
EL PARTICULARISSIM SR. AMBRÓS
Escrit d’antoni fortuño
Inspirat en la foto de l’-Assumpta-
EL PARTICULARISSIM SR. AMBRÓS
Escrit d’antoni fortuño
Inspirat en la foto de l’-Assumpta-
del blog DES DE ON NEIXEN TOTS ELS SOMNIS
d'un gegant particularissim
que m'ha dedicat. Gràcies de tot cor.
Soc jo que l'he batejat amb aquest nom.
Després el guardaré al lloc dels records.
Ja li he agafat empatia i simpatia.
.............
- Qui sap si un dia quan sigui vell
sabré escriure les meves memòries,
Molts se’n riurien del que jo he fet...
Si comprenguessin meves històries !!
Porto barba. Afaitar-me sempre em dol.
Llacet vermell, que no se’m vegin arrugues
I el bigot empolistrat, em fa sentir senyor
per que davall del nas hi tinc dues berrugues.
Ulleres del meu avi, he tret els cristalls,
.............
- Qui sap si un dia quan sigui vell
sabré escriure les meves memòries,
Molts se’n riurien del que jo he fet...
Si comprenguessin meves històries !!
Porto barba. Afaitar-me sempre em dol.
Llacet vermell, que no se’m vegin arrugues
I el bigot empolistrat, em fa sentir senyor
per que davall del nas hi tinc dues berrugues.
Ulleres del meu avi, he tret els cristalls,
no resistia aquella tèrbola cerimònia.
Passant un mocador net pels dos forats
a tothom sorprenc, no volen ma rampoina.
El vestit es fet a mida que van passant.
Si en voleu un, darrere hi ha botiga.
No els venen massa, massa cars.
si no els planxeu us faran figa.
Ja veieu que soc noble senyor.
Sols em falta barret que s’acomodi...
Si necessiteu res de mi, l’Ambrós,
al despatx us ensenyaré el meu codi.
Sembrar el BE a ma completa
i canviar l’euro per la pesseta..
Passant un mocador net pels dos forats
a tothom sorprenc, no volen ma rampoina.
El vestit es fet a mida que van passant.
Si en voleu un, darrere hi ha botiga.
No els venen massa, massa cars.
si no els planxeu us faran figa.
Ja veieu que soc noble senyor.
Sols em falta barret que s’acomodi...
Si necessiteu res de mi, l’Ambrós,
al despatx us ensenyaré el meu codi.
Sembrar el BE a ma completa
i canviar l’euro per la pesseta..
Això ho diu un mestre eixerit
que a canalla i grans en don neguit
Tot ho diu al peu de lletra...-.
....................
....................
4 comentaris:
Si l'Ambrós apren de tu Anton, amb més de 300 post, (només en aquest bloc, a part els altres!) ja ho veuràs com de ben segur sabrà escriure les seves memòries.
Té un bon Mestre !!!
M'agrada el nom amb el que has "batejat", aquest gegant: Ambrós. Tot seriós ell li fa contrapunt, queda simpàtic.
El "trenet", d'aquells que passa fi com el vi d'agulla.
Un dolç somriure es despren a mida que el vaig llegint.
"Particularment" bonic!
Una abraçadaaaa!
Doncs, ahir em vaig passar bona estona i avui un altra i em retorna ( faiture )... hauré d'agafar el gmail.
.....
Es un bon gegant prefereix la pesseta, res i que vols que et digui. No li he preguntat si havia d'anar a votar, però preferint el que prefereix em sembla que es quedarà llimpiant-se les ulleres i veure venir. Una abraçada. Anton
Aquest gegant sempre es dirà Ambrós, perquè és un nom que li escau molt bé!! :-))
I el poema amb la seva història l'he llegit amb un somriure de principi a fi!! :-))
(Jo també preferia la pesseta!! jejeje)
Em fa gràcia posar-li aquest nom, per que havia de rimar amb agut de O, i és le primer que em va venir... Batejat i sense capellà ni escolans, ni aigua, ni padrins, ni vela, ... Això des trenets porta el seu itríngulis i el paricularissim Amb´tós se la endut l clatell, ja té penjada la llufa. Bon cap de setmana.Anton.
Publica un comentari a l'entrada