300 -- QUAN S'ESCATINYA AMB AMOR... dedicat a l'-assumpta-.

fotos de l'-assumpta-

Amb tot l'apreci li dedico en especial i particularment

a ella i al seu marit aquest post, el nº 300.

4 – 6 – 09
Quan s’escatinya amb amor en vostres ulls,
en proclama dolçament vostra mirada
els somriures i joia més curulls
que eixameneu en vostra passejada.
Ínclits gegants. que alegreu pensaments,
que procureu goig en grans i canalla,
baix vostres vestuaris tapen la pell
de l’etern somrís de justícia que mai calla.
Alegreu-nos gegants, amb vostres balls
extrets de nostres misèries gegantines
i entregueu-nos els benifets sacrals
que mostreu als aubats nostres
com il·lusions divines.

....................

4 – 6 – 09
Brodarem vostre somriure
Com a pètals que en el terra
Van caient.
Glopejarem vostre dolç viure
Com aigua verge de la serra
Tot rient.
Les galtes es faran formoses,
Els llavis, clavells i roses
Innocents.
I el contagi de sana alegria
Serà impertorbable melodia
Per la gent.

......................

CONVERSA DE LA MENUDA I EL CAPGROS

- De què te'n rius, capgros, de què te'n rius ?

- Diu que som a Târrega i jo em creia a l'Estartit...

-Es la Trobada vint-i-quatre, Ai, que has begut vi ?

- El meu amo no me'n dona, no vol gasto, fila prim.

La conversa de capgros i la menuda no té fi,

jo mentre llegeixo un cartell penjat que en acròstic diu;

Trobada gegantera, festasa.

Amor d'ancestres de gegants

Riurem dels capgross seva guasa

Relliscaran seus pasos ballant.

Estarem atents a la ballada

Gegants que a Tàrrega veniu...

Alcem els cors a la Trobada

vintiquatrena..., JA SOM AL CIM.

...................