dijous, 21 de maig del 2009

287 -- QUAN VA TROBAR EL SILENCI .. fotos meves.

fotos d'alzina florida, ara és el temps.

------------------
20 -5 -09
Quan va trobar el silenci
No se li feu cap buit.
Dins li parlava l’ànima
I es notava ple de llum.
El seu camí llarg de paraules
Topava en ferm atzucac.
Embolcallat de parets i arbres
De salts d’aigua que mouen instants
Ell silenciava, ulls clucs mirava
Un entorn de desig callat.
El respir, calent el notava.
El silenci era petrificat.
PENSAMENTS PROPIS
6.- Com més parlis menys aprens. Calla i escolta. Que penetri l’altre dins teu i reflexiona i cull el que vegis de profit. Ara, no et deixis entabanar.

2 comentaris:

Cèlia ha dit...

Quina preciositat! me la deixes prendre? Tinc una amiga que li agrada molt fer meditació i sempre busca versos que facin pensar, versos que et facin mirar endins, i aquests són molt "zen"!

rebaixes ha dit...

Si ho creus aixì, estan posats pels que els vulguin, els necessitin, els facin servir... Que em se jo que faig amb eixos trenets. Gràcies per acceptar-me ta com soc. Anton.