Aquest dibuix a l'aquarel·la l'he copiat de la xarxa. El voldria dedicar al MARTÍ, un net de la MONTSE/ARARE del bloc L'AVIA PRIMERENCA..............................
17 – 4 – 09 ----10 poema
En el faldar dels teus ulls
m’he assegut amb la calma
del goig que sobreïx cromull
reposant en eixa balma.
Ombra i aire eren amb mi
amb delícia de trobada.
- Ta mirada em dont desig
quan la lluna va a ajocada -.
En el faldar dels teus ulls
m’he assegut amb la calma
del goig que sobreïx cromull
reposant en eixa balma.
Ombra i aire eren amb mi
amb delícia de trobada.
- Ta mirada em dont desig
quan la lluna va a ajocada -.
6 comentaris:
Moltíssimes gràcies, Anton!
Quan vingui en Martí li ensenyaré. Estic segura que li encantarà!
Un petó ben fort!i segur que no m'equivoco si et dic que en Martí també te n'envia un!!!
Els menuts com el Martí celebren les complaences, saben on és l'estima...Anton.
L'Anton dels gats? Noooo ...
L'Anton dels regals!
No pares! I tots són fantàstics! Una abraçada, a tots.
la falda dels teus ulls és un lloc tan maco on viure, com a la barana dels teus dits
Sempre penses ens els demés, en regalar, en dedicar... estic totalment d'acord amb el que diu la Carme :-))
Bona nit!!!
Estem d'acord que en donar una engruna de joia deu ser nostre delit. Al mateix temps ens trobem a nosaltres mateixos en llocs de privilegi quan els altres fan el mateix.Tots rebem, o sinò que seria de nosaltres? Anton.
Publica un comentari a l'entrada