15 – 4 – 09 8 poema
Miro amb els teus ulls des de dalt de la muntanya...
Hem arribat al cim d’on veiem nostre treball.
Des d’eix serral les valls que el riu banya
son el producte de l’esforç que ens hem donat.
No és la vèrbola que ens imposa gent estranya
que ens hipnotitzen per fer-nos seus esclaus,
el que veig amb ta mirada és el triomf sofrent que guanya
als que no volen nostre amor i nostra pau.
Miro amb els teus ulls des de dalt de la muntanya...
Hem arribat al cim d’on veiem nostre treball.
Des d’eix serral les valls que el riu banya
son el producte de l’esforç que ens hem donat.
No és la vèrbola que ens imposa gent estranya
que ens hipnotitzen per fer-nos seus esclaus,
el que veig amb ta mirada és el triomf sofrent que guanya
als que no volen nostre amor i nostra pau.
7 comentaris:
Quanta raó tens, Antón de l'ànima !
sobretot si la mirada és pura
Prescindiríem si cal de la mirada. Sabem de molts i molts que no miren i també veuen més enllà dels ulls... però, certament,la mirada és un regal per als qui com tu copseu el que val.
A vegades és bonioc mirar amb els ulls d'un altre i també sobretot és preciós que algú altre miri amb els teus ulls. Això no té preu!
El triomf sofrent que guanya als que no volen nostre amor i nostra pau... M'agrada molt :-))
Mirar amb els ulls d'un altre! Ho hauríem de fer tots més sovint, això segur!
No sé que contestar... Dir-vos que teniu els ulls de la bondat,
destjar-vos la mirada de l'alegria,... No sou d'aquells que sols miren per ells,... Quantes frases podem fer amb l'intencionalitat que ens poden demostrar, crec que és un contacte suprem, quan et mire i nosaltres mirem, podem penetrar i que ens penetrin fins al més fons del nostre ser.
Tenir la mirada del altre, donar la nostra mirada... Quna no hi ha egoisme és com complementar-se, entrar un dis l'altre i viceversa... Mirem i que ens mirin
És com que et donen i dones tota la veritat. Anton.
Publica un comentari a l'entrada