Un amic del pare de la Tamara elS ha regalat un gallet i una femella de kikes.
Avui les hem retratat per ensenyar-vos se les.
I fer-vos com un obsequi per les felicitascions que li vareu fer
a la TAMARA en el seu cumpleanys.
Junt amb la iaia Teresa, ella les cuida cada dia, té cura del menjar i aigua i que a les nits no passin fret i les hi tapa la gàbia convenientment.
El masclet se li ha portat bé i no ha sigut dificil que ella el collís amorosament.
Però la femelleta ha sigut més rebel i li ha picat al braç i això l'ha posat nerviosa a ella.Al final s'han fet més o menys amigues.
Aquesta és la mostra d'afecte per a tots vosaltres i agrair-vos novament els bons desitjos que heu tingut en vers ella. GRÀCIES DE COR A TOTS.
TAMARA I ANTON.
8 comentaris:
Gràcies a vosaltres dos, Tamara i Anton per aquest bonic regal compartit !
Que tingueu un bonic cap de setmana !!!
;)
Uffffffffffff, sort, finalment el Coogle em vol!!!! Antón, que no aconseguia obrir els comentaris, em deia "server error"
Tard, eh? Pero felicitats a la noieta preciosa que tens aquí, que maca que és.... I anant a les "kikes", saps? Feia un munt de temps que no en veia... les femelles, ja ho saps, no ens deixem amoxainar així com així, de vegades desconfiem...
Ets el super avi, quina sort que tenen...Petonassos estimat!
la Tamara té molta sort en tenir un avi com el que té. Sempre el recordarà i li farà molt de bé. Aquestes coses no s'obliden. Un petó a tots dos.
estarà distreta amb les gallines, moltes abraçades per tots plegats, de mia.
Gràcies per compartir el regalet. M'agrada veure-la amb les kikes...
Una abraçada.
Admirem la fantasia
del pollastre cantador,
que fa de despertador
a la gent de la masia.
(Popular catalana)
Una abraçada!!!
Gràcies per els bons desitjos. Ella us les dona pensant en la kika, però el mal ha set com aquell petit instant que sols és això un intent de picada.
Ahir com que varem cel·lebrar a casa els iaios els dos aconteixements, el Pau i l'Aina també volien agafar les menudes bestioles, però les paraules de la Tamara han fet enrere els dos i sols hem lograt que els acariciecin... Ho hem deixat per un altre dia. La prevenció que els donés una picada els ha tirat les il·lusions a terra... Un altre dia serà. El cas es que vagin coneguen coses que fins els de més edat ja estem perdent de la memòria...Anton.
I en referencia a l'Eva i la lletra d'una cançò tradicional, he de dir-te que el masclet ha sortit cantador a més no poder, des de les 5 del matí no para. Tenim un bon despertador, que si.
Holaaaa Anton i Tamara!!!
Ui, jo no sé pas si m'atreviria a agafar-les, eh? que sóc molt poruga :-))
Petonassos per a tots dos!!
Publica un comentari a l'entrada