2 -3 -09
En endavant, des de final del mes de febrer, no ens atendrà en el dispensari de la Seguritat Social una Persona que ha set l’ànima durant catorze anys de l’atenció com A.T.S, al lloc per ser guarits de quelcom que hagi destorbat la nostra salut.
La TERESA, una gran persona, amb una voluntat de treball immensa i la amabilitat sempre present.
Amb aquestes lletres vull donar-li les GRÀCIES, per tot el que ha fet .( El contacte no acaba del tot aquí, però si que posa un parèntesi en sa exclusiva dedicació a nostre poble.)
.............................
Ens sobtarà no riure el teu somriure,
La teva bata blanca, ta ma dolça i fina al pols,
El teclejar nostre nom, al ordinador escriure
La recepta que ens portaria lluït consol.
Enyorarem ta parla sempre amable
amb el consell precís i útil contra el mal.
Que volies el millor que ens passés, afable
El tracte amb ta veu sonora, sempre amical.
Ja erets de nostra famìlia, potser la mare,
Germana o filla que fa per naltres el que ens convé.
Tes mans i ulls i boca daven bes que empara
Per que en teu treball no podies ja fer res més.
Ens cuida’t amb cura i delicadesa,
Has fet de nosaltres uns amics, molt més, germans...
Tots teníem en el cor teu nom immens, Teresa !!!...
Sols de veure’t se’ns curaven tots els mals.
GRÀCIES , TERESA, FINS... DEMÀ.
En endavant, des de final del mes de febrer, no ens atendrà en el dispensari de la Seguritat Social una Persona que ha set l’ànima durant catorze anys de l’atenció com A.T.S, al lloc per ser guarits de quelcom que hagi destorbat la nostra salut.
La TERESA, una gran persona, amb una voluntat de treball immensa i la amabilitat sempre present.
Amb aquestes lletres vull donar-li les GRÀCIES, per tot el que ha fet .( El contacte no acaba del tot aquí, però si que posa un parèntesi en sa exclusiva dedicació a nostre poble.)
.............................
Ens sobtarà no riure el teu somriure,
La teva bata blanca, ta ma dolça i fina al pols,
El teclejar nostre nom, al ordinador escriure
La recepta que ens portaria lluït consol.
Enyorarem ta parla sempre amable
amb el consell precís i útil contra el mal.
Que volies el millor que ens passés, afable
El tracte amb ta veu sonora, sempre amical.
Ja erets de nostra famìlia, potser la mare,
Germana o filla que fa per naltres el que ens convé.
Tes mans i ulls i boca daven bes que empara
Per que en teu treball no podies ja fer res més.
Ens cuida’t amb cura i delicadesa,
Has fet de nosaltres uns amics, molt més, germans...
Tots teníem en el cor teu nom immens, Teresa !!!...
Sols de veure’t se’ns curaven tots els mals.
GRÀCIES , TERESA, FINS... DEMÀ.
9 comentaris:
Quina sort tenir una persona així al CAP i per ella una sort que hi ha gent com tu que sap reconèixer l'esforç dels altres
Son com Àngels de la Guarda, fes-li
arribar també el meu agraïment des del Maresme...Hi ha gent que encara els critica, GRÀCIES TERESA,jo ja sé
que el demà s'ens acosta...gràcies!
Mireia.-Totes les persones deuriem saber dir mes del que diem Gràcies. La meva mare ens deia que l'infern està ple de desagraits. Era una dona molt religiosa i ens inculcà l'agraiment a tot i a tots.Anton.
Carles, si que son els nostres vertaders àngels de la guarda. Saben el que ens passa i ens donen el remei encara que sols sigui unes paraules que ens entonen i una recepta. Aquesta, la Teresa, és una gran persona, profesional, que no deixa per demà... Va a altre lloc, a Flix en on hi viu, i l'anirem veient, però molts hem de estar-li agraits./ Quina casualitat, la metgesa es diu Teresa, ella també i la meva dona... Quan ens trobavam algun acudit se'm acudia i alguna rialla omplia el lloc on anem a buscar remei...Anton.
Quan trobes algú així, és com si ja estessis mig curat, eh? El meu metge de família és d'aquest estil, sempre amb un somriure...
Esperem que amb la propera us sentiu a gust...Petonets!
ZEL. ha anat de pressa.Tindrem un noi jove i crec que també tindrà estil.la meva dona ja l'ha vist avui per unes receptes... Anton.
bonic i segur que merescut agraïment
Acceptar el que fan els altres per nosaltres encara que sigui cobrant un sou, hauria de ser considerat un acte de noblesa.Anton.
Ostreees!! és tan important, però tant el tracte humà en aquests llocs!!
Quina sort que hi hagi gent com la Teresa :-)
Espero que qui la substitueixi també sigui de bon tarannà :-))
Publica un comentari a l'entrada