DESPRÉS LES PUBLICARÉ A RELATS EN CATALÀ
2 --VULGARITATS. 1 – 12 – 08 .........La dona que li rajaven o ploraven els ulls degut a les cataractes, ella deia que això li succeïa des de que trobà la bossa que el seu home guardava en lloc escusat i ella malpensant li etzibà un florilegi d’acusacions fins que el mascle explicà la veritat, però ella amb el seu disgust i plor ja no deixà de fer llàgrimes d’ allí ençà.
Hi ha situacions que es complementen elles soles i ens sembla que van lligades.
Aquests dies n’ha passat una prop de casa que sembla feta exprés. La mestressa d’una botiga que hi ha al carrer ha tingut d' absentar-se fora el poble i deixar tancat el lloc de venta. Tanta pressa, que li ha succeït que no ha avisat a ningú, ni ha posat cap paper a la porta dient la circumstància, res... Tot tancat. El veïnatge ni pensava que la mestressa era fora, ja que mai abandona aquelles cinquanta rajoles de mosaic i productes per vendre i que és el lloc on entra més diner del poblat per metre quadrat. Es una riquesa aquell lloc, i deixar-ho un dia parat sembla un disbarat dels més descomunals.
Però, avui, sí. Allí no s’ha guanyat res, més aviat s’ha perdut.
Quan ha arribat un camió de repartiment de productes de carn i s’ha trobat el lloc forrellat i sense cap lenda que conduís a esbrinar com era que sabent que ell havia de venir no es perfilava on deixaria el producte....
La primera casa que veia obert el garatge, portalada gran, hi ha pegat un crit, l’home te veu de xantre, a demés, quan va per eixes carreteres no li costa gens bramar les cançons que la radio li dicta i fins de vegades obre el finestró per que la seva veu marxi pels camps que travessa per alegrar arbres i matolls,un bon crit, com dic, i una veu de tiple revellida ha retornat com eco al embat del repartidor.
- Si, deixeu-ho aquí .- Ella dalt l’escalinata,feixuga de cos, qualsevol baixa les escales, quan sap que ha de retornar,veu clara, ha acceptat la comanda.—Val,val... que si, que si...
L’home ha marxat. Però el marit de la tiple revellida ha arribat amb el seu cotxe tot terreny. Sols baixar i dos gossos han posat el seu ganyol a terra, una corredissa del dos han entrat en el garatge. Es veu que allí els esperaven tres caixes plenetes de carn de pollastre, conill, tocino, corder, ... El tuf, l’olor els ha senyalat el lloc i com que ningú ho veia han esventrat la primera caixeta que apilada es pensava que era la preferida, i si que ho era, dels gossos...
Quan l’home a peu fals i sense cap malpensa ha escoltat el soroll dels animals amb un bordar de satisfacció i de baralla, els dos volien ser els primers... ha apressat el pas.
Dos o quatre crits, o deu, han retronat en garatge i els renecs han sortit a pasturar per la plaça.
La tiple revellida en sentir l’avalot, ha temut el pitjor, i les cames al coll i la veu escanyada a la boca han baixat amb quatre salts els escalons,,,
Quin desastre, Déu meu !! – Mata els gossos -.
Gossos, home, tiple revellida... i el veïnatge que ha despertat de la quietud d’un poble quiet.
- Com ha sigut ...? – preguntava la innocent de torn
- Per què ho ha deixat aquí ... Que no ho sabia...?
- Jo, no ho pago...
............................................................................
Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és silenci.
8 comentaris:
Recoi, Antón, fa mitja basarda... Els pobles? Uix, jo estic amb tu, als pobles hi passa de tot...m'ha fet riure això de la veu de tible revellida...jejeje...
Petons, abraçades i moixaines.
Demà vaig a treballar! Veuré els nens....
Qui diu que als pobles no hi passa mai res?
Això és que deu de viure a ciutat, qui ho pensa!
Fa temps que no entro a R.C.
m'hi hauré de passar un dia, ainnnsssss no fan dies de 36 hores?
je,je,je
Petonetsssssss! Benvolgut Anton !
Antón, jo que he viscut tota la vida
en pobles i llogarrets, no puc pas dir que en els pobles, mai hi passa res, tot el contrari, en els pobles petits, ja tanta activitat com en els
grans, a més dels esdeveniments s'en fa més safareig, que en les viles més
grans...el que passa és que les petites tragèdies, no n'hi fem gaire cas.
Ai, Zel, algun ratet d'humor sa també ens convé./ Que gaudeixies de les manetes i ullets ensucrats dels menuts. Que tinguis un dia feliç. Anton.
Els dies a tots se'ns escursen. Anem fent.Els que esteu en la lluita ara ho teniu magre. Desplaçaments, retorns, i hores perdudes... res, tot es un calvari./ En els poblets hi pasen cosses com tot arreu i es viu més amb la crítica. Sembla de vegades que en un lloc s'ha calat foc i no es deté fins que ha cremat( assabentat) tot el poble. A l'endemà en passa una altra i esborra la anterior. Diriem que és com una tele o radio. passa de boca en boca tergiversant-se moltes coses que al final no tenen ni el mateix començament i acabament. Però i vivim...Anton.
Quants missals es fan de un no res.
Ja veus que està escrit en tall d'humor. En un poblet, passa el que passa... I hi ha tots els personatges de l'auca. / Tenim una veina que sempre ho sap tot, ara no et fiis de proclamar-ho, qui sap el que hi ha de veritat...
Hi havia un fuster que encara no arribabes allí ja et contava tot el que pasava, li deiem el Telediari, aleshores, per no ser meys un li contava el que li passava a ell i desseguida que marxaves i entrava un altre ell passava l'informació que li havies dut, era un cas de periodisme de poble. Sense comprar el diari un s'assabentava de tot imés....Era una roda que no parava.Anton.
L'ull de l'amo engreixa la mula, dèiem nosaltres. La veu de tiple i les cames de vedette, hi hi hi... Els gossos saben que al pot petit del poble hi ha bona confitura de carn, vés què han de fer pobrets! A ciutat es perden aquestes coses (ara que ningú ens sent, hi hi hi...)
L'avi Gres.
I pensa que això, amb les degudes traansformacions, va passar...
Els gossos es pensaven que l'ama havia fet escudella de la bona per que era ja festa major i s'ho varen creure... Avi, que se saben aquest jovent.Anton.
Publica un comentari a l'entrada