D'un vídeo que em va enviar ahir, sols obrir-lo vaig agafar les eines i a pintar i escriure
el que veieu i llegiu. No busqueu connotacions, si no el fet del que pot fer un altre blocaire
per nosaltres. Ella, l'Assumpta, ha fet per molts i per mi... incontable.
FELICITATS EN EL TEUS SIS MESSOS DE XARXA I EL 100 POSTS.
I AGRAIMENT PER EL QUE HAS FET I, NO DUBTO QUE FARÀS.
A SEGUIR PER EL CAMÍ QUE TENIM AL DAVANT.gRÀCIES. aNTON.
--------------
ESCORRIALLA .- Si vols fracassar, culivat amb els lleçols de la peresa.
ESCORRIALLA .- Si vols fracassar, culivat amb els lleçols de la peresa.
......................
20 – 2 – 09
Mig submergida en l’aigua mansa,
la fulla pensa en son anonimat.
El líquid la cobreix melic i panxa,
son braç un xic enlaire vol agafar
la rama que consentí seva vida
des de una llunyana primavera de brot
i l’aguantà com pèndul. Resumida
existència verda de companyes d’entorn
que ara, com ella cauran vent amb calma
una rere l’altra per son cos ressec banyar...
Es sent sola i abandonada. Estesa calla.
El silenci breu li acota mans i cap.
solament sura L’última i vaga tendresa
que en estiu de verdor feu gaudir
a comensals d’aigua que a ombra i peresa
explanaven ses idees quietes vers l’infinit.
Ha perdut, ja per sempre, seva curta vida.
No cal que enyori amors d’aures que han calmat.
Ara ve el temps de sentir-se inútil i podrida
El retorn...? Qui continua,...? Ni record per el passat.
Mig submergida en l’aigua mansa,
la fulla pensa en son anonimat.
El líquid la cobreix melic i panxa,
son braç un xic enlaire vol agafar
la rama que consentí seva vida
des de una llunyana primavera de brot
i l’aguantà com pèndul. Resumida
existència verda de companyes d’entorn
que ara, com ella cauran vent amb calma
una rere l’altra per son cos ressec banyar...
Es sent sola i abandonada. Estesa calla.
El silenci breu li acota mans i cap.
solament sura L’última i vaga tendresa
que en estiu de verdor feu gaudir
a comensals d’aigua que a ombra i peresa
explanaven ses idees quietes vers l’infinit.
Ha perdut, ja per sempre, seva curta vida.
No cal que enyori amors d’aures que han calmat.
Ara ve el temps de sentir-se inútil i podrida
El retorn...? Qui continua,...? Ni record per el passat.
................................
Però una ma entra en la quietud de l'aigua mansa
i cull la fulla i la posa al pit
i eixuga la mullena, acarona i distesa amansa...
seca ja, serà senyal de llibre que llegeix de nit...
.............
Que contenta es sent la fulla
ara serà preuada agulla
d'una ma que per sempre l'ha acollit.
11 comentaris:
D'una fulla, una gran enfilada de pensaments en clau de vida, un preciós regal.^Petons, Anton, ara felicitaré l'Assumpta!
Ets com un màgica caixa de bones sorpreses!
Saps, sóc jo qui t'ha d'agrair el molt que rep de tu!, el molt que m'ensenyes i el molt que m'aportes !
Com aquesta fulla que ha tingut la sort de trobar-te a tu i per sempre més ha obtingut la vida eterna, amb aquest bonic dibuix i amb aquest punt de llibre que t'acompanyarà cada nit per tal que tinguis uns dolços somnis!
- Mil gràcies, Anton! ;) -
Deixem-ho en que tots, som com som però que prosperin aquests som.
Al llarg de la vida tots hem tingut experiències de tot tipus.
les de cadascú han set les millors i les pitjors... Ara acceptar que els altres fan molt per nosaltres es posar-nos en el cami de l'amistad sincera i veritable. No perdem el camí.
Bona celebració a les dos.Felicitats.Anton.
Quin detall més preciós!!! :-))
I el dibuix és una meravella!! I tant que estarà contenta la fulla de ser senyal del llibre que llegeixi l'-Assumpta- :-))
Per cert... :-)
Avui he pogut donar records a la Sra. Briansó de part teva... primer s'ha quedat com pensativa i després ha dit "Aquest noi també cantava" jeje i jo li he dit que sí, perquè vaig sentir els teus arxius de só :-))
I ha estat contenta... i ens deia que quan et tornessim "a veure" et donéssim records de part d'ella... i el meu marit li ha explicat que no era "veure'ns" que era per Internet jejeje... no sé si ho ha entés del tot això.
Ha dit que recordava que et deia que anessis amb compte amb la veu, que no és el mateix declamar que cantar i que amb les dues coses havies de vigilar de no fer-la malbé...
Aquests dies ha estat una mica malaltona perquè ha tingut un pinçament del nervi ciàtic... però ja està millor :-))
També hi havia la Sra. Maria Cabré (de fet, s'asseuen juntes a l'església) i tot i que li ha fet molta il·lusió que algú es recordés d'ella diu que pel nom no pot recordar... però està genial, eh? Estic segura que si li explico alguna anècdota es recorda :-))
Puc "agafar" alguna foto de les que tens posades de jove? :-)
Anton, pots estar segur que canviaria tots els meus dibuixos del Paint, per ser capaç de fer una fulla com aquesta. És una aquarel·la suposo, oi? M'encanten els teus dibuixos i pintures i escorriallles... com tu en dius.
Vinc aquí i trobo la Zel i l'Assumpta i l'altra Assumpta i és com a casa. Tots amics, tots estimats, tots còmplices blocaires i companys. Una bona colla... i molts més, com tots sabem.
Em doneu moltes alegries i de les vertaderes, de les que queda poso al got quan te les beus.
Jo tot això del e-mails, en se poc i de tot això sort d'alguna ajuda que em salva dificultats.
Deixeu-me un ratet, per mo poden ser alguns dies i vindré a cases vostres.
En quan a la sra. Briansò, tinc un regust fins a la meva gola que m'elencomanava, era uan reina de la veu. Ella sabia que de menut als cinc anys se`m va clavar una espina i sempre hi he tingut fallos quan la veu no està calenta i has de fer un crit. Quina memòria. Pots fer el que vulguis de les fotos d'aquella època, més caldria,... podries recor`dar-me'la com és ara.
A la sra. Cabré no la recordo tant, era poeta em sembla, son molt llunys els records i la memòria no perdona.
Ja us enviaré quelcom per e-mail. Anton. Hauria de fer un missal, ara.
Bon dia avi Anton! Quant de temps que no podia passar per aquí. I com m'he enyorat del meu avi preferit. Encara estaré una època que només podré venir saltejada perquè la nostra gosseta encara no està bé del tot i requereix les nostres completes atencions. I apart, la feina, la vida...Però treuré el cap tot el que pugui per respirar aquest aire fresc que tu dones!Només et volia enviar un petonàs enooooorme i un desig de molt bon inici de setmana!!!
Si!! :-) La sra. Cabré es poeta i enguany farà 90 anys!! i està força bé, camina amb bastó, però té una memòria fascinant... i el seu marit, el Sr. Calderó, en farà 92!! i ell encara va sense bastó, i tan feliços tots dos :-))
La Sra. Briansó deu ser quatre o cinc anys més jove i es nota que havia de ser una dona molt, molt guapa... però no tinc cap foto seva a l'actualitat jeje... i no m'atreveixo a demanar-li per fer-n'hi una :-))
Li explicaré això de l'espina, segur que ho recorda :-)) i quan tingui tinta per l'impressora (sóc un desastre, ja fa dies que n'hauria d'haver comprat) miro si imprimeixo alguna foto de l'Anton jove :-)))
Ets un àngel,em dones unes alegries molt maques.Ja em posaré amb contacte emb tu. Anton.
L'alegria també me la vas donar tu quan vaig llegir aquests noms tan coneguts per mi en el teu blog! :-))
Publica un comentari a l'entrada