Foto Joana Puig
29 – 1 – 09
M’he trobat amb el núvol
que porta la pluja que em renta.
M’he trobat amb el vent
i he copsat la carícia amigable.
M’he trobat amb el sol
i m’ha entrat el caliu dins meu.
M’he trobat amb el fred
I he comprovat sa feresa
El, núvol, el vent, el sol, el fred...,
Son companys de caminada,
Que m’ajuden a ser com soc.
Son els meus punts cardinals
Visc en ells, amb ells, per ells.
No em deixen ni els deixo
Quin misteri!!
Son el meu cap i cos,
Pensa i sentiments
Son el meu cos i ànima
Que em porta l’estima
Son ma voluntat, mos braços
Que traspuen treball.
Son les meves cames,
El meu camí per seguir..
Son................................JO.
M’he trobat amb el núvol
que porta la pluja que em renta.
M’he trobat amb el vent
i he copsat la carícia amigable.
M’he trobat amb el sol
i m’ha entrat el caliu dins meu.
M’he trobat amb el fred
I he comprovat sa feresa
El, núvol, el vent, el sol, el fred...,
Son companys de caminada,
Que m’ajuden a ser com soc.
Son els meus punts cardinals
Visc en ells, amb ells, per ells.
No em deixen ni els deixo
Quin misteri!!
Son el meu cap i cos,
Pensa i sentiments
Son el meu cos i ànima
Que em porta l’estima
Son ma voluntat, mos braços
Que traspuen treball.
Son les meves cames,
El meu camí per seguir..
Son................................JO.
Foto Montse Subirats.
------------------------
29 – 1 – 09
- Vent, li digueren
- Ven ?
Si no tinc res per vendre.
No he pogut estalviar
No tinc res.
- No, home, no...,
VENT que arrasa...!!!
...........................
.............
6 comentaris:
la natura no permet que ens sentim sols
Per això hem de seguir els seus dictats.Anton.
M'agrada com parles d'aquests companys de camí... crec que veritablement et saps comunicar amb ells, i és una gran sort :-)
Les fotos acompanyen perfectament els teus textos :-)
He viscut molt a la intempèrie, a demés si hi posessim noms de persones o de grups, o... és el conviure, uns ajuden a laltre.Anton.
M'encanta aquest post... La forma d'estimar al vent, al sol el fred, el núvol... la forma de fer-los teus!!
Gràcies Antón per moments així.
M'encanta la forma com t'expresses perquè em recordes moltíssim la manera com els meus avis parlaven també dels fenòmens de la naturalesa, en un moment en el que la natura entrava a cada casa i la gent vivia molt més en contacte amb ella, intentant conèixer-la i comprendre-la.
Et segueixo fidelment.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada