He col·locat un video que és un camí per on va passar Alfons XIII per anar a inaugurar
una baixada d'aigua. L'hi diuen el CHORRO. Avui està tancat al transit.
Impresiona de veritat.Està penat el passar-hi amb 6000€.
El mateix que hi puja ho filma.- Son tramesses de Mariona.
25 – 1 – 09Al recer dels pins ajagut
amb el cul a la fullaraca tova,
l’ombra em cobreix en mar de fum
i l’airet em llepa pell i roba.
El sol marxa mig distret
cremant la pedra : còdol i arena.
El barret de palla m’he tret,
la suor del treball antic no em pena
El descans en el cor ha florit,
rellisquen mans, retorna calma
i en cos fuig el trist neguit
que era com al ruc, bast o xalma.
Ara, fins narius ensumen el prec
de l’olor de delicada paraula
que porta el ventijol al meu recer
com entaulant inacabable faula.
que porta el ventijol al meu recer
com entaulant inacabable faula.
4 comentaris:
Crec que ja ho he dit alguna vegada... m'agrada llegir els blogs poètics, però no els sé comentar...
M'agrada el que llegeixo, però apenes sé dir per què... potser per la forma de posar les paraules, potser per aquest "sol mig distret" que m'ha fet somriure :-)
No en sé més... però m'agrada :-)
Comprenc el que dius, però veig en el que escrius un sentit literari poètic.
Jo per mi, sempre em deia que feia prosa versificada,Al entrar per aquí em vaig classificar com a que els versos que escribia eren trenets, una forma de dir. Considero que el que escric té el mèrit que li dona qui ho llegeix.
Juan Margarit, diu que de versaires ni ha molts, son pers. que escriuen versos, però poetes, ha de tenir un reconeixement... he posat eixa referència.Anton.
Jo crec que fins i tot als que som versaires, ens costa de comentar la poesia. Perquè llegir paraules concentrades, sintètiques, premudes, consistents com les de la poesia, fa que t'ho empassis i t'ho enduguis... per pair-ho poc a poc. I sovint no sabem massa què dir. És com un regal, que no el pots tornar ni correspondre immediatament, en el mateix moment. Dius gràcies! com jo et dic Gràcies, Anton!
Molts poemes son com guspires que et cremen i et segueixen després que ja son cendra,... encara et cremen.Anton.
Publica un comentari a l'entrada