176 -- FELICITACIONS QUE ARRIBEN ALES CASES DE TOTS ELS DE LA TORRE DE L'ESPANYOL.

En tamany normal de 15x10 he rebut la felicitació del amic Ramon,

l'empleat de l'ajuntament que, ara amb ajuda d'altri per algun problema de salut,

fa la neteja d'escombreries. coses saludables e imprescindibles pel medi ambient.

Unes tarjetetes en que la implicació que jo hi tinc, i que sap tothom,

es que les escric i dibuixo i després ell les edita i reparteix el dia assenyalat.

Fa uns deu o dotze anys que es produeix aquesta avinentessa. Anton.

LA TORRE DE L'ESPANYOL DES DEL CAMÍ DE S. ANTONI.
--------------------

En Josep Rocamora, el carter de tota la vida, un dia fa uns quinze anys em va demanar que

li escrivís uns versets per la postaleta. Jo ho feia. Al mes d'agost em preparava qualsevol idea que em vingués i li feia pasar, sempre que me la demanés, no he volgut mai passar-me.

------------
Aquest any no m'ha demanat l'escrit i és clar, no puc dir que hi hagi col·laborat.

Però com que això no trenca l'amistad ni molt menys que amb ell tinc,

jo entro la postaleta que m'ha fet arribar.

---------------

Posso els trenets que li feia per aquest anys. Sempre en tenia d'avançats,

no fos que jo faltés i no sapigués on anar.

Sempre es queixava de massa llargs.

Ara els busco i si els trobo els posso aquí.
---------------
Aquest cas que compto aquí, va passar realment amb alguna diferència,

que faig protagonista al carter al facilitar el plec de diners

a un de la colla i no va ser d'aquesta manera.

Em va semblar més verosímil així.

ANY 2006 .- 7 DE SETEMBRE.
------------
Tens amics rics i amb diners ?,
oloraràs calderilla, potser.
................................................
Es hivern. Gener. Diumenge.
Qui caça tortet en menja.
Si pares ratera o llosa
i l’alada bé s’hi posa
el cap roig cau a la fosa.
...................................
Entren al cafè amb presa
deu rateraires de xera.
- Noia, noia aquí el vermouth!
- Olivetes i almejetes
servides amb culleretes
per donar-nos el bon gust -..
- De seguida soc aquí.
Donarem al marbre brill.-
Un tafaner de la vora
deixa cartes i s’hi estora:
- Bruts com fems aneu i aquí entreu...?
Ja veurem si pagareu -.
De platerets la taula plena...
El sifó reomple gots,
el barreig calma la pena
i escuradents claven fort.
- Ja en voldries, ja en voldries...!
Hauràs de cantar molts kíries...! -.
- No vull pas vostra misèria !
Goluts! Mengeu vostra dèria,
però a l’hora de pagar
ni bossa, cartera ni nà!! -.
Jo que, la conversa escolto
escuradents he agafat
i mentre pico li solto
al més a prop un grapat
de bitllets verds com la ceba
per que posi autoritat
i a la festa doni treva
i al tafaner toqui el nas.
Ell com fent d’ardit mussol
amb ma dreta cull la bitlla
i amb veu potent ja li esquitlla:
- Amb eix grapat en tens prou ? -.
Vermella cara i inflat nas
a la llosa n’és caçat
Tot el cafè en fa riota...
ell llança furiós la jota...!
- Per què te’ns l’AS has guanyat -.
La Noia vol pau a casa
i al tafaner enfadat
fent-ne conya, humor i guasa:
- Avui és vermouth de franc -.
.........................................
El record ens porta lluny
quan temps i distància obliden...
És NADAL i en taula criden
Cava i torrons de nou encuny.
Conservem en la memòria
aquesta o quina altra història ?
Les joies del temps passat....!!!
I posem en les tovalles
Pau I Amor de veritat.
Que no sigui tot deixalles
rebudes o que em donat.
I seguint la nostra vida

tinguem l’hora beneïda

per que comenci un BON ANY.
-----------------------------

----------