16 – 12 – 08
Llum a la balconada...
Truquen a porta nusos de ma
La claror no es veu ni es sent
La claror es esfumada
Per el terrat del vent
On lluita ma estimada.
No veig la llum
I em cobreix deliri.
No veig la llum
Encesa abans com ciri.
No veig la llum
Per molt, per més que miri.
...........................
Aparteu-vos núvols.
..................
Llum a la balconada...
Truquen a porta nusos de ma
La claror no es veu ni es sent
La claror es esfumada
Per el terrat del vent
On lluita ma estimada.
No veig la llum
I em cobreix deliri.
No veig la llum
Encesa abans com ciri.
No veig la llum
Per molt, per més que miri.
...........................
Aparteu-vos núvols.
..................
16 – 12 – 08
Faig camí avant
Amb passa llarga.
Llenço la veu endavant
I el vent que s’hi atansa
Em porta a orella
La paraula que esclata.
Callaria avui
Per saber a temps
Que no dec parlar.
Els que van rere meu,
Seguint caminada
Escolten, senten ma veu
Que el vent els hi arrastra
I escolten complaguts
Faig camí avant
Amb passa llarga.
Llenço la veu endavant
I el vent que s’hi atansa
Em porta a orella
La paraula que esclata.
Callaria avui
Per saber a temps
Que no dec parlar.
Els que van rere meu,
Seguint caminada
Escolten, senten ma veu
Que el vent els hi arrastra
I escolten complaguts
O ma veu reben amb desgana?
5 comentaris:
Endevinar la lluna darrere aquestes cortines i escoltar la teva veu en forma de poema és com veure llum en la foscor!
La bellesa és única. Aquella que et conmou i et desperta els sentits.
Gràcies anton. Bona nit
Que bonic ho poses,Anton.
Escoltem complaguts, no en dubtis pas!
Aixì seguiré parlant... No vull ser mut. Anton
Com arribo a misses dites ... ja ho ha dit la Carme, però jo m'hi uneixo: COMPLAGUTS, ANTON !
Publica un comentari a l'entrada