Cabacés és un bell poble,culivadet al Montsant....
............
- Així començava una poesia cançó que vaig escriure
i que havent-la perdut i llençant lendes per si algú la conserva
me la facilités, no ho he lograt fins ara.
El meu e-mail és -- anforsa@tinet.cat
---------------------
Avui a Cabacés celebren la festa del oli.
Fent-me ressó d'eix esdeveniment, vull col·laborar humilment en aquesta pàgina
insertant una poesia de les moltes que he escrit d'aquest poble.
Va ser publicada en el bloc meu DEIXALLES, ara inactiu, fa uns cinc messos junt amb altres.
He triat aquesta, m'ha semblat adient per el que expresa en el seu contingut.
Felicito a tot el poble i m'uneixo a la joia que deuen sentir.
SARDANA DE LA TERRA.
Desperta/ alerta / Cabacés.
Et veig , Oh terme a la primera albada
quan el sol damunt teu renta la nit,
despertes quan refila l’ocellada
i el seu gorgueig et besa amorosit.
Obres els ulls amb lluïssor d’estrelles
recordant la teva vida esvanit.
Amb aigua fèrtil davant meu esbadelles
el solfeig de tenora de dolç crit.
Muntanyes / sou entranyes / Cabacés.
Oh ,veus del Baluard, Palliseres
Tossalot, Dormidor i Eixeragall...
Ja Cantacorbs posa el vent dins les eres
Llobatera i Aubagues disposen ball.
Tot es prepara d’aimada dolcesa.
El Montalt pregunta als Solans
i Aubac si ja tenen triada la princesa sobirana de muntanyes i plans.
Les roques / embroques / Cabacés.
Amb dit alçat Abella i Castellassos,
Porxo i Xuta li diuen a San Roc:
Tu que veus Freginals i Comellassos
a Coll Batalla ja tenen bon acord.-
Bep, Llorito i Llebreta garbí porten
acariciant la punta d’Ermengol.
Canaleta i Guixera prou exorten
que Mingalla alegri son flabiol
Portells ,comes / puntes romes / Cabacés
Artigues, Pena Roja i la Pleteta
criden a Canals, Forat i el Forcat
que molt atents vigilin la Llebreta.
Coll la Torre, Baixest, Manxa i les Valls
Collet Ros i Tou, Moliner asila
quan Planassot i Boca Infern cridant
diuen que es donin manya que l’esquila
a tota la cobla va instrumentant.
Aigües fresques / en fan gresques / Cabacés.
Per Cavaloca, Calçada i Aubareda
llencen solfejos Barranquet i Aixarts
i el tamborí repica per la cleda
donant la pauta del bell ritual.
I els borrissols i borrasses s’estenen
per coves, avencs, aljubs i entollats
i les fonts refilen i parrups venen
a sèquies, presses, basses i barrancs.
Masover / no ho vull ser / Cabacés.
Els masos desperten. Pollí bruela,
la palla s’espolsen vells i joventut,
el gall canta, el cabrit ja la fam bela
i el mosso porta el vi sagrat del trull.
El foc floreig amb brases de torrada
la galleda busca l’aigua dins l’aljub
sopes son a taula amb ceba oliada
i el ganivet talla el pernil eixut.
Barcassa / n’ets casa / Cabacés.
Com pomell mà sostenint amb dolçura
pedres, terres, aigües i tot l’arbriu
joiós de sentir vida ,damunt, pura,
oh, Montsant, ton cor batega i reviu
Crides la veu que alena quant t’envolta
i les petjades de tots sents al viu
i fins cel blau ressona el cant que escolta
rialles d’alegria dins ton niu.
Oh, canta / implanta / Cabacés.
El sol ha despertat tota la cobla,
I fins l’abella xucla flor brunzint.
Tot el terral d’harmonia s’acobla
terres i cels desbrossen l’infinit.
Surriac de cant s’estén per valls i planes
tot balla puntejant amb gran delit.
Hora de Natura - hora de sardanes -
hora de cos, - disbauxa d’esperit -.
Oh, poble / ets noble / Cabacés.
La primera teula ha sentit la gresca,
al campanari l’òliba ja dorm.
Els llençols creuen la finestra fresca
i broden penjarelles els balcons.
El crit primer de : - Noi, tinguem bon dia -.
S’escampa per portals i finestrons,
dins del poblat rebrilla l’alegria
i les façanes s’omplen de petons.
Baronia / feliç sia / Cabacés
.
Ara sí, tot despert del ball disfruta,
és sardana que neix dins Cabacés,
és Baronia que disputa,
és vara que tindrem per sempre mes.
Al·leluia a la terra que és la nostra
i amb aquest cant reverenciem.
Que per tots els hereus sigui la mostra
que la Pau i l’Amor regnen al terrer.
Germans nostres alegreu-vos. Balleu-ne
amb nosaltres la sardana immortal.
Tu, sant Pau, doneu veus i anuncieu-ne
a tots els termes, pobles veïnals,
que s’ajuntin a la festa. Agermanin
peus i mans, que estirin el cap ben alt
que bes i abraçada franca amainin
Desperta/ alerta / Cabacés.
Et veig , Oh terme a la primera albada
quan el sol damunt teu renta la nit,
despertes quan refila l’ocellada
i el seu gorgueig et besa amorosit.
Obres els ulls amb lluïssor d’estrelles
recordant la teva vida esvanit.
Amb aigua fèrtil davant meu esbadelles
el solfeig de tenora de dolç crit.
Muntanyes / sou entranyes / Cabacés.
Oh ,veus del Baluard, Palliseres
Tossalot, Dormidor i Eixeragall...
Ja Cantacorbs posa el vent dins les eres
Llobatera i Aubagues disposen ball.
Tot es prepara d’aimada dolcesa.
El Montalt pregunta als Solans
i Aubac si ja tenen triada la princesa sobirana de muntanyes i plans.
Les roques / embroques / Cabacés.
Amb dit alçat Abella i Castellassos,
Porxo i Xuta li diuen a San Roc:
Tu que veus Freginals i Comellassos
a Coll Batalla ja tenen bon acord.-
Bep, Llorito i Llebreta garbí porten
acariciant la punta d’Ermengol.
Canaleta i Guixera prou exorten
que Mingalla alegri son flabiol
Portells ,comes / puntes romes / Cabacés
Artigues, Pena Roja i la Pleteta
criden a Canals, Forat i el Forcat
que molt atents vigilin la Llebreta.
Coll la Torre, Baixest, Manxa i les Valls
Collet Ros i Tou, Moliner asila
quan Planassot i Boca Infern cridant
diuen que es donin manya que l’esquila
a tota la cobla va instrumentant.
Aigües fresques / en fan gresques / Cabacés.
Per Cavaloca, Calçada i Aubareda
llencen solfejos Barranquet i Aixarts
i el tamborí repica per la cleda
donant la pauta del bell ritual.
I els borrissols i borrasses s’estenen
per coves, avencs, aljubs i entollats
i les fonts refilen i parrups venen
a sèquies, presses, basses i barrancs.
Masover / no ho vull ser / Cabacés.
Els masos desperten. Pollí bruela,
la palla s’espolsen vells i joventut,
el gall canta, el cabrit ja la fam bela
i el mosso porta el vi sagrat del trull.
El foc floreig amb brases de torrada
la galleda busca l’aigua dins l’aljub
sopes son a taula amb ceba oliada
i el ganivet talla el pernil eixut.
Barcassa / n’ets casa / Cabacés.
Com pomell mà sostenint amb dolçura
pedres, terres, aigües i tot l’arbriu
joiós de sentir vida ,damunt, pura,
oh, Montsant, ton cor batega i reviu
Crides la veu que alena quant t’envolta
i les petjades de tots sents al viu
i fins cel blau ressona el cant que escolta
rialles d’alegria dins ton niu.
Oh, canta / implanta / Cabacés.
El sol ha despertat tota la cobla,
I fins l’abella xucla flor brunzint.
Tot el terral d’harmonia s’acobla
terres i cels desbrossen l’infinit.
Surriac de cant s’estén per valls i planes
tot balla puntejant amb gran delit.
Hora de Natura - hora de sardanes -
hora de cos, - disbauxa d’esperit -.
Oh, poble / ets noble / Cabacés.
La primera teula ha sentit la gresca,
al campanari l’òliba ja dorm.
Els llençols creuen la finestra fresca
i broden penjarelles els balcons.
El crit primer de : - Noi, tinguem bon dia -.
S’escampa per portals i finestrons,
dins del poblat rebrilla l’alegria
i les façanes s’omplen de petons.
Baronia / feliç sia / Cabacés
.
Ara sí, tot despert del ball disfruta,
és sardana que neix dins Cabacés,
és Baronia que disputa,
és vara que tindrem per sempre mes.
Al·leluia a la terra que és la nostra
i amb aquest cant reverenciem.
Que per tots els hereus sigui la mostra
que la Pau i l’Amor regnen al terrer.
Germans nostres alegreu-vos. Balleu-ne
amb nosaltres la sardana immortal.
Tu, sant Pau, doneu veus i anuncieu-ne
a tots els termes, pobles veïnals,
que s’ajuntin a la festa. Agermanin
peus i mans, que estirin el cap ben alt
que bes i abraçada franca amainin
junts Ribera, Baronia i Priorat.
8 comentaris:
Dolç poema per a acompanyar aquest poble que envers el que veiem en aquestes fotografies dona ganes de "perdre-s'hi" una temporada per agafar forçes que permtein tirar endavant el dia a dia ...
Jo hi he voltat bastant i hi he escrit. podria fer un llibre de poemes, molts son a DEIXALLES de TINET en la categoria POBLES. Si hi vols entrar hi ha enllaç en una foto de una ma catalana i una etiop. /Hi ha una ermita, la Foia en que l'aigua brolla de davall les roques, és uns quilómetres lluny i baixa fins al poble,Una història llarga i bonica./ Una poe. que resum sa hist. l'he perduda, crec que he trobat ja la persona que la guarda i a veure si me la facilita./El Montsant és allí. Ja en temps Ermengol el visigod hi havia eremites, és el mont sacer dels romans...No pararia. Anton.
No es pot escriure un poema així si no és perquè s'estima la terra. Felicitats a tots plegats! Un petó, Anton.
Com tu, com tots crec que estimem la terra que ens ha dat la vida,Aquesta poesia quasi és un repte per mi, tenia al davant un llibre de Toponimia de Cabacés que hi havien 400 noms registrats, un mapa i el que contava a l'Assumpta, i una voluntat de fer-ho. En el lloc en que el vaig possar sé que ha tingut infinitat de visites. Ara veure'm. Agraeixo les teves paraules, se que venen d'una gran persona i dona...Gràcies.Anton
La foto ja convida i el poema més, a venir-hi, vull dir!
El nom de Cabacés, ve d'un valí que l'anomenaven Avin-Cabasser./
La muntanya de l'esquerra és Cantacorps i per damunt del poble el Tossal,per un cami forestal es pot arribar a sant Roc i més amunt a la Foia. Anton.
Hola avi anton!!Fa tants dies que no podia passar per aquí! I amb calma, fins Nadal...Entre el curs de Pilates (que per fi he acabat), els festivals de Nadal dels més petits i tot plegat...Enyoro les estones al blog...El meu correu és m.malketa@gmail.com, per si em vols enviar aquest video que dius!Un petonàs!!!!Tot bé? Gràcies per recordar-te de mi!
M'alegra que siguis per aquí amb aquesta colla de companyes i companys que llancem les nostres produccions.T'he enviat el video.
Ja em diras si t'agrada.Es especial per a tu. Anton.
Publica un comentari a l'entrada