Bonica afició aquesta, amb la qual a més tens contacte amb animals i natura. Els cavalls són un món apart. Els meus cunyats ténen una hípica a Sentmenat, o sigui que si mai hi voleu anar de ben segur us hi trobareu com a casa. Salut i bon cap de setmana !!!
Doncs,si, la Mìriam la neta, té un cavall, bé també és de la Tamara, la petita. I la Marta en té un de jove. Aquest, el Duc ja és grandet i fa meravelles amb les potes i totes aquestes coses que els fan fer els entessos.Clar, que això que em dius els hi diré. Avui el post l'ha fet la Mìriam, li he deixat,té treze anys i fa 2º ESO amb bones notes.Hi ha posat mùsica de la més seva i no tant meva, no ha pogut entrar-la al lloc adient, li retornava, no sé. Estic content, ja ho veus. Anton. Jo als quinze anys ja llaurava i seguir...
Fa anys vaig anar a Nova York amb el meu fill en Jordi i varem pujar fins dalt de tot de la primera torre. Vaig tenir una certa engoixa indefinida, no sé perquè...
Si, com canvien les coses en cada nova generació ! Però així ha de ser. És fantàstic que vulgui implicar-se en el bloc ... etc. Tema a part el meu cunyat és un expert en Doma, ha estat premiat moltes vegades etc. "Lo dicho" si mai hi voleu anar, em fas un correu al meu e-mail del bloc i us ho arreglo. Salut !
4 comentaris:
Bonica afició aquesta, amb la qual a més tens contacte amb animals i natura. Els cavalls són un món apart. Els meus cunyats ténen una hípica a Sentmenat, o sigui que si mai hi voleu anar de ben segur us hi trobareu com a casa.
Salut i bon cap de setmana !!!
Doncs,si, la Mìriam la neta, té un cavall, bé també és de la Tamara, la petita. I la Marta en té un de jove. Aquest, el Duc ja és grandet i fa meravelles amb les potes i totes aquestes coses que els fan fer els entessos.Clar, que això que em dius els hi diré.
Avui el post l'ha fet la Mìriam, li he deixat,té treze anys i fa 2º ESO amb bones notes.Hi ha posat mùsica de la més seva i no tant meva, no ha pogut entrar-la al lloc adient, li retornava, no sé. Estic content, ja ho veus. Anton.
Jo als quinze anys ja llaurava i seguir...
Fa anys vaig anar a Nova York amb el meu fill en Jordi i varem pujar fins
dalt de tot de la primera torre.
Vaig tenir una certa engoixa indefinida, no sé perquè...
Si, com canvien les coses en cada nova generació ! Però així ha de ser. És fantàstic que vulgui implicar-se en el bloc ... etc.
Tema a part el meu cunyat és un expert en Doma, ha estat premiat moltes vegades etc. "Lo dicho" si mai hi voleu anar, em fas un correu al meu e-mail del bloc i us ho arreglo. Salut !
Publica un comentari a l'entrada